El més lògic és ser ecològics. La terra es casa nostra i mantenir-la viva, neta, endreçada i radiant requereix del nostre esforç. Primerament, de reconèixer que tots depenem d’aquesta i del seu benestar. Tots podem tenir diverses prioritats: la família, la feina, la realització personal, els hobbies, els amics, viatjar,... però sense la Terra cap d’ells pot tenir lloc. En aquest sentit és de vital importància fer el “clic” i posar la salut del planeta al capdamunt de la nostra llista d’intencions. Al cap i a la fi, la seva enteresa i la nostra estan íntimament connectades. D’un entorn salubre hi podem respirar aire pur, ingerir aliments nutritius i desenvolupar activitats reconfortants.
Qui voldria viure en una llar bruta, desendreçada, amb goteres, contaminada, amb escletxes, en perill d’enderroc? En cas de trobar-nos en una situació així el primer que faríem seria posar-nos mans a la feina i començar a fer reparacions, netejar-la, endreçar-la, ventilar-la, re-estructurar-la i protegir-la en la mesura del possible dels perills que esta a la nostra ma controlar. La paraula ecològic prové del grec i està formada per:
- Oikos : casa
- Logos: paraula
- Icos: relatiu a
Així, ecologia és la paraula relativa a casa nostra, el medi ambient. La Terra, el nostre entorn es el pilar on se fonamenta la llar on vivim. De fet, la Terra és la nostra primera llar. On pertanyem. El nostre origen. La nostra mare. La qui ens sustenta. La que assegura la nostra supervivència dia a dia. I aquesta casa nostra d’on depenem radicalment per estar vius i desenvolupar-nos té forats a la teulada (la capa d’ozó), està bruta (ja heu vist les fotos dels oceans més plens de plàstic que d’aigua, oi?), està desendreçada (al lloc de la vegetació hi ha ciment), està terriblement contaminada, te escletxes i es fon . I quina és la nostra reacció? La més lògica es tornar-nos tots ecològics (persones que vetllen per casa seva) i treballar directament per reparar el planeta que tant estimem.
M’encanten les persones amb coherència que incorporen l’ecologisme als seus hàbits de vida. Sense anar més lluny l’altre dia un home amb molts fills, nets i germans explicava que a casa seva han adoptat la costum de regalar-se un arbre per Nadal i aniversaris. Com que ja tenen de tot, ara col·leccionen arbres que planten a la masia i mengen els seus fruits tot pensant amb l’esser qui els els han regalat. I de pas, contribueixen a la reforestació del planeta.
M’inspiren les persones que decideixen els seus actes en funció de la seva petjada mediambiental. Tinc una amiga que va a treballar, a comprar i surt d’oci en tren. No gasta gasolina ni diners en aparcament. La seva emissió de C02 mínima representa un regal pel planeta i tots els seus habitants.
Estic en un grup de facebook (zero waste) de persones que han millorat la seva vida radicalment tot incorporant el minimalisme a la seva vida: no compren allò que porta plàstic, intenten no anar als supermercats i van a la botiga del barri. Com a conseqüència les seves llars són més espaioses, clares i endreçades. Tot això em sembla de pura lògica. Agregar canvis a la nostra vida per estar en harmonia amb el lloc on vivim.
La Terra es mereix aquest homenatge i tots els que la nostra creativitat ens permetin fer: plantar arbres, reduir el consum, regalar allò que no emprem, comprar de proximitat, treure profit complet de tot allò que adquirim, recollir les burilles de la sorra, portar les nostres bosses de roba a les botigues, educar amb consciència mediambiental, apagar el cotxe als semàfors, regalar abraçades en comptes d’objectes, utilitzar menys electrodomèstics, gaudint d’un lleure més afí amb la natura, ...escoltant el nostre instint que sap el canvi que es important i urgent que adoptem.
Vetllar per la Terra com a acte d’amor.
Vetllar per la Terra com a acte d’agraïment.
Vetllar per la Terra com a acte de retorn a les nostres arrels.
Vetllar per la Terra com a acte de sentit comú.
Vetllar per la Terra com a acte d’auto-regal.
Vetllar per la Terra com a acte real, tangible i quotidià.
Us animo a dur a terme aquestes accions i totes les que se us acudeixin.
Moltes gràcies.
