Ahir vaig tenir una experiència d'allò més agradable: vaig anar al metge del poble perquè volia saber si la taca que m'ha sortit a l'esquena és preocupant i vaig trobar-me davant un home que desenvolupa la seva tasca a la perfecció. Vam estar parlant durant una hora aproximadament i vaig aprendre més xerrant amb ell que assistint a qualsevol curset d'auto-ajuda. Les persones que inspiren i ofereixen tot el seu talent són regals que aprecioamb gran gratitud. Per això avui dedico aquesta entrada al Doctor Medina i a la saviesa amb que tracta els seus pacients. La taca de l'esquena, em va explicar, és només una conseqüència de l'edat. Resulta que enceto una altra etapa de la vida i aquesta és una de les característiques, la pell no respon de la mateixa manera quan tens 20 anys que 34 . Tanmateix, no vam estar parlant només d'això. Vam parlar del meu estat de salut en general. Va aprofitar per interessar-se sobre els altres àmbits de la meva vida. Em va prendre les constants vitals. Em va pesar. Em va preguntar sobre la meva alimentació i em va donar directrius per alimentar-me saludablement. Em va explicar els últims avanços en ciència. Em va parlar d'altres disciplines mèdiques. Em va demanar una analítica de sang i em va definir per a què serveixen cadascun dels paràmetres. Em va receptar un medicament donant-me tota la informació sobre utilitat, posologia, efectes secundaris. Em va parlar sobre la importància de la actitud que tenim en la vida, sobre educació, sobre correcció postural,... En fi, la seva visita va ser completa, va fer medicina integral dins de la sanitat pública. És a dir, un luxe que em va voler regalar per voluntat pròpia. I això em va fer rumiar, i molt, sobre la importància de desenvolupar amb excel·lència la mevaprofessió. Sigui quina sigui. De donar el millor de mien qualsevol ocasió. Parlar amb aquest metge em va fer veure que he arribat a l'etapa de ser un agent enriquidor en aquesta societat. Ara he de donar el millor de mi mateixa, igual que ha fet ell. Ja no sóc una noia insegura que reprimeix el seu punt de vista. Ja no sóc una persona en fase de pràctiques que precisa el recolzament constant. Ara sóc una persona en l'esplendor del seu desenvolupament que està llest per donar el seu fruit. Ha arribat el moment d' encarnar el model que vull perpetuar. És precisament ara que puc d'establir les directrius que segueix aquesta societat mitjançant la meva participació. Per aquest motiu, me n'adono que l'únic camí que puc seguir és el d'aportar tot el que tinc per oferir. Sé que ha arribat l'hora d'executar el paper inherent a la meva naturalesa: de ser aquella adulta equilibrada, feliç i segura de mi mateixa que somiava quan ara una nena. Ara tinc tots els recursos per fer allò que vull. Ara tinc la llibertat per definir qui sóc. Ara és el temps de brillar en la meva màxima potència. Perquè si no ara, quan ho faré? Com a conseqüència, he decidit regalar, com ho fa el Doctor Medina tot quant tinc per oferir. Cada persona amb qui tracto, cada situació que experimento, cada pensament que genero és una oportunitat per construir l'existència en la que crec. Ara sóc prou madura com per exercir el meu rol a la perfecció. Estreno una nova fase aporto tot el que sóc en bé del conjunt, en la que tinc la responsabilitat de desplegar tot el meu potencial per poder gaudir de la magnificència de la humanitat. Ja no es tracta de buscar ombra sota les branques d'un arbre vell sinó de pujar prou amunt com per oferir la meva ombra als qui ara comencen a créixer. Som un bosc que es renova constantment, on cada arbre ocupa l'espai definit per al seu desenvolupament. Ara sóc aquí i ofereixo el millor de mi. És llei de vida. És el meu torn en la partida que he triat participar.
3 min
