Una família nombrosa

Marina Sancho

La capacitat de ser un mateix

De persones n'hi ha de moltes maneres, amb les més diverses personalitats. Tot i així, sempre hi ha una manera de ser imperant que una gran part de gent decideix imitar i amb això renuncien a la seva autèntica personalitat, per tal d'assemblar-se a la que és comunament acceptada.  Per exemple, quan som amb un grup d'amigues, elegim pronunciar les frases que sabem que encaixaran amb la idea que ens hem fet "del correcte" i ometem les que destrossarien la identitat del grup i per tant, ens hi plantarien directament fora. En el meu cas, tinc una amiga que en sap molt d'escriure i quan sóc al seu costat m'avergonyeixo totalment dels meus articles, això és perquè sé que aquests no són com ella s'espera, que no tenen res a veure amb la seva línia poètica i sofisticada i, per tant, sense voler els ometo, perquè penso que no encaixen amb el seu món.

De la mateixa manera, cadascú de nosaltres, en secret, creu que alguns trets de la seva personalitat no encaixen amb el món de fora, per això els silenciem, els callem i els deixem morir en la foscor sense que aquests puguin arribar a donar fruit. Aquest és el cas de tantíssims artistes que han hagut de lluitar contra les barreres construïdes en la seva pròpia versió del món. Tots nosaltres ens fem una idea sobre allò que el món és, espera de nosaltres, és acceptat i és oficial. A partir d'aqui, estructurem la nostra existència de tal manera que entri dins d'aquestes fronteres que nosaltres mateixos hem edificat. El món, però, no és així. El món és obert i receptiu a totes les maneres de ser. En el món hi caben totes les personalitats. Que decideixis fer resplendir la teva, només depen de tu. Ningú és fora teu per jutjar-te, avaluar-te ni condemnar-te, ets lliure de mostrar-te amb tota la teva genialitat, creativitat i originalitat. El món no està construït sobre cap motllo rígid, això només era la teva mentalitat. El món es va construint a mesura que vas operant, utilitzant els recursos que tens i exercint el teu poder. 

Personalment, he decidit acceptar-me tal com sóc. Ser la primera que s'estima a sí mateixa. Ser la primera que respecta les seves particularitats. La meva manera de ser és una obra d'art que no espera ser comentada ni criticada, només ser explorada en tota la seva profunditat. No penso fer ni una sola cosa més per agradar als demés. No penso cedir per res del món a cap pressió social. No penso censurar ni un gest més d'espontaneïtat. No penso amagar el cap sota l'ala per la por al que pensaran. Doncs jo sóc la primera que em venero, de la mateixa manera que venero totes les formes de ser sense esperar que encaixin sota un mateix patró. No vull que les identitats siguin uniformes, neutrals i grises, vull que emetin espurnes de lucidesa, bogeria, il·lusió i excentricitat. Vull sorprendre'm amb cada persona amb qui em trobo. Vull meravellar-me amb cada particularitat. Vull descobrir un tret nou de la existència cada vegada que em trobo amb algú. Per això et demano que m'acceptis tal com sóc, que no esperis que actuï segons cap norma construïda fora de mi, que siguis receptiu a allò que tinc per aportar-te  i que no m'imposis allò que penses que hauria de donar-te. Per la meva part, faré l'exercici personal de respectar la meva pròpia naturalesa, de crear els meus propis principis i ser fidel a aquests, d'alliberar tot el que tinc per donar sense tabús i mostrar-me tal com sóc i, sobretot, d'expressar-me sense filtres, sense model·lar allò que t'ofereixo segons el que crec que tu esperes de mi. 

El món és tan ampli com som capaços d'imaginar. Per tant, hi caps tu, hi cabo jo i hi cap tothom amb la seva completa personalitat. No és necessari vetar ningú. Hi cap tanta riquesa com siguem capaços de generar. Per això, anhelo des del més profund del meu ser, que no et tallis les ales i volis tan alt com la teva personalitat et vulgui propulsar. No hi ha parets amb les que xocar ni fronteres que enderrocar. Només perspectives que explorar, peculiaritats que estimar, diferències que enaltir.