Una família nombrosa

Marina Sancho

Les 9 aptituds de la pa/maternitat

Segons Howard Gardner no existeix un sol tipus d'intel·ligència, per la qual cosa no podem classificar les persones simplement d'intel·ligents o no, sinó que cadascú té uns potencials i la valoració depèn de quines capacitats s'avaluïn. Així, podríem dir que hi ha qui té més facilitats en uns aspectes i hi ha qui sobresurt en altres àmbits. Howard Gardner va crear el concepte d'Intel·ligència múltiple, definint la intel·ligència com la capacitat per resoldre problemes i crear quelcom nou dins de cada àmbit. Ell diferencia 8 tipus d'intel·ligència als que Daniel Goleman hi va afegir la novena:

 

  • Visual o espacial
  • Lògica- matemàtica
  • Musical
  • Verbal- lingüística
  • Corporal - kinestètica
  • Intra-personal
  • Inter-personal
  • Naturalista
  • Emocional
  •  

    De la mateixa manera, m'aventuro a crear el concepte de les 9 aptituds de la pa/maternitat. Seguint el fil del raonament de Howard Gardner penso que no podem dir simplement que una persona és bona o mala mare. Sinó que cada mare/pare té unes habilitats diferenciades per dur a terme la criança dels seus fills mentre que d'unes altres coixeja més. Un no és mal/bon pare/mare en global sinó que és efectiu i excel·lent en alguns àmbits de la pa/maternitat i en altres no tant. Les he descrit com aptituds entenent per aptitud el caràcter o conjunt de condicions que fan a una persona especialment idònia per a una funció determinada. Així, aquestes són les 9 aptituds de la pa/maternitat que he aconseguit desengranar:

  • Afectivitat: és la capacitat que tenen alguns pares per transmetre estima als seus fills de manera directa i indirecta en cadascuna de les seves accions. La facilitat per exterioritzar i fer saber als seus fills dia rere dia que són el més important de la seva vida i que el seu amor cap a ells és incondicional. Els fills d'aquests pares estan segurs dels sentiments dels seus pares cap a ells, de la seva vàlua i tenen una sana autoestima i relació amb sí mateixos i els demés.
  • Posar límits: la capacitat d'alguns pares per marcar amb efectivitat unes normes i fer-les complir en tot moment, sense crear conflictes sinó amb la serenitat que proporciona la certesa que els límits són sans i convenen als infants. No se senten culpables per posar límits, no senten que estiguin fer res contra els seus fills sinó que tenen la consciència d'estar fent un bé per a ells. No s'alteren a l'hora de fer complir els límits sinó que fan saber amb un to de veu calmat fins on poden arribar o no els nens i nenes. Els fills d'aquestes persones són equilibrats, tenen una noció clara de la seva posició en el món i estableixen relacions sanes amb sí mateixos i els demés.
  • Nodrir: és la capacitat d'alimentar correctament els nostres fills. De transmetre uns hàbits alimentaris sans i d'ajudar a establir una bona relació dels seus fills amb el menjar. Aquests pares no veuen els àpats com un camp de batalla, no imposen els seus pre-judicis vers el menjar als seus fills, no veuen l'alimentació com a quelcom conflictiu sinó que ho veuen com un acte natural de la persona humana, per el qual tots tenim un coneixement del que ens cal i el que no ingerir i quan fer-ho, en conseqüència,respecten les necessitats dels seus fills. Són pares que cuinen àpats saludables, proporcionen la quantitat adequada de nutrients als seus fills i ensenyen amb exemple l'harmonia a l'hora de menjar.
  • Higiene: és la capacitat per tenir cura física dels seus fills en tots els aspectes que aquesta engloba: salut (prevenir malalties seguint les mesures d'higiene adequades), exercici físic, manicura, pedicura, banys, pulcritud en el cabell, netejar la cara i les mans, etc.Són pares que consideren la netedat i la salut física com un aspecte imprescindible del benestar de la criatura. També eduquen amb l'exemple tenint cura de sí mateixos, mostrant sempre un aspecte impecable.
  • Alegria: és la capacitat de transmetre als fills la joia de viure. De riure, crear estones d'esbojarrament, de submergir-se en la sensació de gaudi que ens proporciona el desenvolupament de diferents activitats com: saltar, cantar, ballar, rebolcar-se pel llit, estar en contacte amb la natura, etc. Són persones essencialment alegres que contagien d'aquest sentiments als seus fills.
  • Jugar: és la capacitat per posar-nos al nivell dels nostres fills i tornar a ser nens per jugar amb ells. Saber compartir estones lúdiques amb els infants. Proposar jocs nous i ensenyar maneres de jugar als seus fills.
  • Paciència: és la capacitat d'empatia que fa que alguns pares es posin amb facilitat a la pell dels seus fills i , per tant, suportin amb més facilitat el seu comportament que exaspera a alguns altres pares. És saber esperar, tolerar, i estar serens en la nostra interacció amb les criatures.
  • Capacitat d'estimular intel·lectualment: és la capacitat d'alimentar intel·lectualment els nostres fills. Són pares que aprofiten qualsevol ocasió per transmetre coneixements als seus fills i proporcionar-los informació o vocabulari sobre qualsevol fet. Contínuament proposen nous aprenentatges als seus fills i consideren el saber com un aspecte imprescindible en l'educació dels seus fills.
  • Incentivació per a l'establiment de relacions: és la capacitat per crear vincles de confiança amb els seus fills i alhora conduir a aquests que n'estableixin amb altres persones, com per exemple altres membres de la família o amics. Són persones sociables per naturalesa, que valoren l'amistat i els vincles amb altres persones per sobre de tot. Aquests pares introdueixen els seus fills en una xarxa de relacions estretes i significatives. Els fills d'aquests pares creixen sentint-se part d'una tribu acollidora, envoltats de família i amics per la qual cosa adopten amb naturalitat la capacitat de relacionar-se amb els altres.
  •  

    Després d'haver llegit la present descripció de les diferents aptituds que entren en joc en la criança dels vostres fills, en quines diríeu que teniu més facilitat? Quines us suposen un repte constant en el que us heu de superar i encara us queda molt per aprendre?

    Us confesso que jo disposo de nul·la aptitud per posar límits, tinc molts conflictes en aquest aspecte i estic convençuda que em falta molt treball personal per exposar límits amb convenciment. Per l'altra banda, la meva aptitud més clara és la de l'alegria, em declaro una "fiestera" empedreïda que ara es munta les seves festes amb els fills: sempre estem cantant, ballant o rient, això quan no estem enmig d'una batalla per la meva defectuosa capacitat d'imposar límits.

    M'agradaria molt que em diguéssiu quines són les vostres, vull constatar la validesa d'aquesta nova teoria!