Tots pensem moltes coses, tots tenim el cap ple de termes, tots som una fàbrica constant d'idees. Tanmateix, el món gira a pesar de les opinions, per molt contundents que siguin. Me n'adono que dues persones poden ser partidàries de conceptes antagonistes, tot i això, el que les caracteritza no són la seva mentalitat sinó la seva manera de fer. Jo em puc sentir més propera a una dona que creu en una ideologia completament diferent a la meva però que té un tarannà més semblant al meu, que a algú que pensi exactament com jo però que desenvolupi una pauta de comportament totalment diferent. Això és perquè són els fets, l'actitud, la manera de fer, i no l'embolcall de paraules amb que ho presentem,el que transforma la realitat. Tot el que jo sóc es veu reflectit en cada acte que faig, és això el que marca la diferència i el que condiciona les circumstàncies. El gruix de preocupacions, pensaments, prejudicis i nocions no fan cap enlloc. No deixen cap petjada en la vida dels demés. Són les maneres de fer, les mirades, els somriures, els posats, els gests,.... allò que s'imposa en les relacions i fa que ens entenguem. Estic convençuda que la veritable comunicació sorgeix del cor i que tot el demés és palla que tan sols ocupa lloc. Per això, em permeto relaxar-me i prendre distància de tots els conflictes mentals que el meu cap pugui generar, doncs sé que és l'aigua que transita el meu organisme, l'oxigen que transporten els meus glòbuls, l'impuls elèctric que genera el meu cor el que preval. El que em fa estar viva i edificar la meva realitat. Totes les raons de pes cauen al costat d'una constatació. Per molt que jo estigui convençuda que prendre el sol dues hores cada dia és bo, sabré que no ho és si el cos em diu que no. Per molt que pensi que dormir vuit hores és súper necessari, no ho faré, si quan en porto sisdono voltes avorrida al llit. Això és perquè el món no està construït a base de dogmes, els nadons no es fan edificant idees i construint punts de vista, els conreus no creixen defensant opinions. La realitat és SER, són maneres de fer, és substància, matèria i energia. Per això cap idea pot prevaldre en front de la realitat palpable. Per això prenc partit en la experiència i no en l'acumulació d'informació. Perquè la informació no serveix de res si no va acompanyada de la seva aplicació. És per això que aconsello escoltar el nostre instint, el saber que es destil·la dels nostres ossos, la certesa que crida des de les entranyes enlloc dels arguments més ben defensats, les afirmacions publicades per les persones més famoses o per les modes més trencadores. Ja que tots naixem amb una brúixola incorporada que ens dirigeix cap a l'èxit més contundent, només cal escoltar-la, seguir-la i confiar-hi. Res mai serà tan verídic com la teva pròpia experimentació. Si totes les plantes són perfectes, emanen bellesa i irradien perfecció, per què no ho hauries de ser tu? Tots estem constituïts per cèl·lules i àtoms que funcionen de maneres similars, tots estem enfocats a ser la millor versió de nosaltres mateixos. Per què no ser-ho, doncs? Per què una idea dins el nostre cap ens diu que no ho som? Per això et dic que val més un sol àtom perfecte del teu cos que un concepte absorbit d'algun lloc. Confia més en allò que ets que en allò que portes incorporat al teu cervell. Tot el teu cos et dóna l'evidència de ser un sistema que funciona a la perfecció (compleix tots els requisits per existir i sobreviure), en canvi, cap concepte et pot oferir res de tot això: ni et sosté, ni et nodreix ni et garanteix la supervivència. Desfes-te del que resta a la teva vida i incorpora l'hàbit d'invertir en tot allò que hi suma: dedica temps i amor al teu cos, segueix el teu impuls, sigues fidel a la teva manera innata de ser, fes més del que t'agrada que del que creus que has de fer.
3 min
