VALOR, per a què?

En anteriors entrades comentava la importància d'incorporar el valor a la nostra existència. Tanmateix, un es pot preguntar: VALOR, valor per a què? Ben mirat, pot semblar que en el nostre dia a dia el valor no sigui necessari per a res, doncs tenim aliment (icasa, feina, amics, pertinences.... ) disponibles sense necessitat d'executar el nostre valor. Tot això sense fer ús del valor. Aleshores, és fàcil delegar el valor en un segon pla i dedicar-nos a assumptes més urgents com participar en aquell concurs de facebook, contestar l'últim whatsup, anar a comprar al súper o actualitzar la safata d'entrada del correu electrònic. Si no apartem els ulls de la immediatesa, el valor pot semblar fútil. És quan percebem la existència des de certa distància, allunyats del rebombori constant, que ens n'adonem que tenir VALOR és indispensable per construir la vida que realment volem viure. Si no tenim valor per expressar les nostres idees, per fer els passos que ens sentim impulsats a fer, per seguir el nostre instint, per estimar-nos quant ens mereixem, per donar-nos allò que necessitem, per respectar el nostre organisme, per marcar els nostres tempos, per instaurar una disciplina, per viure amb determinació, ... ens trobarem que res del que tenim s'adiu al nostre autèntic desig. Perquè l'hem relegat a un segon pla, just al costat del valor. Estarem insatisfets perquè no tenim el que volem, perquè els demés no ens comprendran, perquè el món no coincidirà amb els nostres gustos. I, és clar, aquesta en serà una conseqüència lògica perquè si no tenim valor per fer prevaldre la nostra veu, ningú ens podrà entendre. Perquè si no tenim valor per escollir fer únicament les activitats que ens realitzin, ens sentirem buits. Perquè si no apostem per manifestar el nostre caràcter, aquest serà invisible. I no podrem dir que sigui culpa dels demés, que el món sigui injust o que simplement tot faci fàstic, ja que som els únics amb la responsabilitat de gestar la realitat (fer gestos, gestar és actuar). L'existència no és un projecte tancat, immòbil ni estàtic. La vida és un projecte en continua creació obert a la nostra aportació. I sabeu què és indispensable per fer la nostra aportació? El VALOR, tenir clar el valor que té la nostra aportació com a agent actiu en la construcció de la realitat. Les coses no són com són de forma gratuïta, les coses són conseqüència de la nostra participació. I no existeix el vot en blanc, el simple fet d'ometre la nostra voluntat és una forma de participació. Per això, avui us recordo que la realitat és com un tros de fang llest per modelar: la forma que prengui dependrà del nostre esforç, de la nostra contribució, de la quantitat d'energia que hi destinem, del valor que tenim alhora de compartir el talent inherent al nostre ser. La vida no és una pel·lícula de la que som espectadors, és la nostra obra, de la qual som els únics autors i escrivim amb la tinta del nostre valor.