Una família nombrosa

Marina Sancho

Transformació educativa, ja!

Ja fa 34 dies que els nens i nenes no van a l’escola. I ara més que mai vull reivindicar la necessitat de no substituir les hores que passaven a l’aula per pantalles. Aprofitem la oportunitat per aprendre d’una altra manera. Siguem flexibles i creatius. Deixem volar la imaginació. Canviem de paradigma i deixem lloc per la transformació que tanta falta li feia al món de l’educació.

Ja fa anys que porto intentant entendre per què les escoles es treballen tant la part intel·lectual de l’infant enlloc de la persona com un tot: som un cos, un cor, una ment, una globalitat completa. Però quan arribem a l’aula sembla que ho haguem de deixar tot de costat per enfocar-nos tan sols en allò que el nostre cervell pot assolir. Desfem-nos d’una vegada per totes d’aquesta vella manera de fer i encetem una manera més íntegra i coherent d’atansar-nos al procés d’ensenyament-aprenentatge. Ara que estem a casa tenim davant nostre una oportunitat d’or per aprendre d’una altra manera i unes altres coses. Tinguem en compte el nostre cos com un tot i escoltem-lo a l’hora d’escollir què necessitem aprendre. Utilitzem les nostres mans i posem en joc cada cèl·lula del nostre organisme a l’hora de construir els aprenentatges. Teixim un pont entre ventre-cor-cervell i esdevinguem persones plenament connectades, que actuen amb tota la seva saviesa inherent. Deixem-nos guiar per la intuïció. Permetem-nos ser impulsats per els nostres anhels més profunds. Abracem l’extensió completa del nostre ser i posem-lo en joc a l’hora de teixir la nostra xarxa de coneixements.

Es hora d’aprendre només allò que realment necessitem aprendre. Es hora d’enfocar-nos exclusivament en allò que enriquirà substancialment la nostra experiència. Es hora d’apostar per els aprenentatges que veritablement ens commouen. Es hora de ser honestos i escollir el camí que ens guiarà cap a la nostra màxima vitalitat. Es hora de construir la millor versió de nosaltres mateixos amb coneixements transcendents. Es hora d’escollir el que realment ens interessa i marcarà un abans i un després en la nostra educació.

Es per això que proposo tocar de peus a terra. Estrènyer vincles amb la realitat més propera. Deixar-nos estar de programes educatius. De propostes. De reptes. D’informació supèrflua. I preguntar-nos realment què necessitem aprendre. Que ens demana el cos. Quines necessitats podem satisfer. A quines curiositats podem donar resposta. Quines habilitats ens delectaria poder desenvolupar. Quins aprenentatges ens realitzen. Quins coneixements ens nodreixen. Quins moviments ens equilibren. Quins sons ens embelleixen. Quins gests ens donen plaer. Quines paraules ens eleven. Quines imatges ens milloren.

Siguem selectius a l’hora d’escollir activitats i apostem per aquelles que ens aporten benestar, alegria, plenitud i pura satisfacció. Perquè si hem nascut per jugar i divertir-nos terriblement, com deia Òscar Wilde, el confinament no es una excepció i cal omplir-lo de plaer, la finalitat primera i última del nostre cos.