Una família nombrosa

Marina Sancho

Que diguin el que vulguin que jo ja estic content

Si una cosa he après al llarg dels anys és que cada persona té el seu sistema de valors i que aquest està definit per el nostre entorn, l'educació que hem rebut, les nostres experiències i la genètica. No hi ha dos persones amb una escala de valors exactament igual sinó que cadascú es regeix per un codi ètic molt personal que ha anat configurant dia rere dia de la seva vida. Segons això, és totalment inútil posar-nos a la pell d'un altre i intentar esbrinar què deu pensar de nosaltres, doncs aquesta persona ens veu a través de les ulleres del seu propi judici i és impossible determinar la imatge que es fa de nosaltres.

Per portar amb èxit les regnes de la nostra vida, és important avaluar-nos segons el nostre propi codi ètic i no segons el dels altres. Tenir clar quina és l'escala de valors per la qual ens regim i ser-ne els únics autors. En aquest sentit, és poc important el que els altres pensin o diguin de nosaltres perquè hi ha tantes maneres d'avaluar-nos com persones existeixen i no podem ballar al so dels judicis de cada persona, sinó que és important fer prevaldre el nostre i estar segurs que actuem correctament segons la nostra brúixola interna.

Explico tot això perquè ara s'acosten dinars familiars i és una època en que moltes coses de les que fem i som es posen en tela judici i això ens estressa. L'altre dia mateix em vaig enxampar pensant : "Què pensarà de mi la tieta Rosa ara que sap que aquest any he...." i de seguida vaig començar a sentir-me malament perquè vaig imaginar-me tots els atributs despectius que de ben segur li vagarien en ment en seure a la taula al meu costat. Aleshores hem vaig dir " tu saps que has fet el correcte segons el teu sistema de valors, el més convenient per a tu i la teva família". Així, no puc deixar d'actuar de certa manera només per agradar a tal o qual persona perquè no estaria essent coherent amb el meu propi sistema de valors sinó amb el seu. I és el meu propi codi ètic que ha de regir la meva vida i no el de la Rosa. Perquè som dues persones ben diferents, amb experiències i maneres de comprendre el món ben diferenciades i, no hi ha res a fer, tot el que jo faci no pot ser del seu agrad.

Així, és un error, una incongruència i una falta de respecte cap a nosaltres mateixos intentar satisfer i estar en harmonia amb el sistema de valors dels altres. Sí que ens avaluen, sí que ens jutgen, sí que ens critiquen però no podem actuar per treure un aprovat en les seves avaluacions, agradar i que ens aplaudeixin perquè el seu codi ètic segurament no encaixa amb el que nosaltres som, no s'adiu a la construcció de l'individu particular que nosaltres ens hem forjat sinó que s'adiu a les seves pròpies característiques i tarannà. Vull viure i assemblar-me a la tieta Rosa? Aleshores m'he de regir pel seu sistema de valors. Tinc lar qui sóc i qui vull esdevenir, quina és la meva trajectòria personal i els meus objectius? Aleshores m'he de regir pels meus propis criteris i prioritats personals. Hem d'anteposar-nos i no tenir en compte, saber ignorar, els judicis externs.

Per aquest motiu, per gaudir d'unes agradables i pacífiques festes nadalenques, us proposo atansar-nos tant a nosaltres mateixos com els demés des del respecte i la comprensió. Mirar d'entendre les persones que ens envolten sense menystenir-les ni menystenir-nos a nosaltres tampoc. Sabent que cadascú és producte de les seves vivències, entorn, genètica i educació i que això ens fa únics i indispensables. Cal que valorem com un tresor aquesta diversitat, buscant les oportunitats d'aprenentatge i d'ampliació de mires, enlloc d'intentar-nos cenyir tots sota un mateix patró de judici que acaba essent injust per tothom. Fem amb llibertat i deixem fer, admirem la diferència enlloc de témer-la o mirar d'amagar-la. Són els matisos de colors de cada personalitat el que enriqueix el llenç final, el que embelleix la vida i la fa més interessant. Per què ens entestem en classificar uns valors/una manera de ser com a vàlids i uns altres com incorrectes? Per què volem guanyar sobre els demés? Que nosaltres estem en el correcte no vol dir que els altres s'equivoquin. Poden ser vàlids tants punts de mira, tarannàs com persones existeixen. Per validar el nostre projecte vital no necessitem invalidar el del veí. És millor mirar de comprendre els motius que mouen els demés i veure com ens en podem beneficiar enlloc d'intentar destruir-los per tenir nosaltres la raó. No hi ha una única raó com no hi ha una única intel·ligència, personalitat o perspectiva.

Com a conseqüència, us torno a proposar en aquesta entrada també, ser agents del canvi i trencar amb la mentalitat establerta de buscar errors en els camins dels altres per enaltir el nostre i trobar noves maneres més efectives de conviure en harmonia. La principal penso que és aprendre a respectar-nos en primer lloc a nosaltres mateixos i el nostre sistema de creences per ser capaços de valorar el dels altres amb tota seguretat i confiança, sabent que aquests no faran tremolar el nostre sinó que, com a molt l'enriquiran.