Criatures 12/07/2016

Que casa teva no sigui la teva pressó

3 min

Fa dies que us explico que no tinc ganes d'acumular objectes i piles de coses a casa meva, ja que la meva ànima em crida a sortir fora i experimentar tot el que hi succeeix. El fet és que he pres consciència que la vida de debò passa més enllà de les finestres que tanquen casa nostra. La idea de llar només hauria de ser un lloc on buscar repòs, refugi i caliu. Totes les altres necessitats les hauríem de satisfer portes enfora. Perquè és en l'exterior on tot està en plena ebullició. Entre les parets de casa nostra tot sembla estancat, no canvia naturalment, no hi ha lloc per l'aparició de fets espontanis. En canvi, fora podem percebre la continua evolució de la vida, els cicles de la natura, els canvis meteorològics, etc. Tot és ple de sorpreses. El meu entorn mai és el mateix: un dia percebo l'olor del gessamí acabat de florir, un altre dia l'olor de la terra mullada, el següent el de la gespa acabada de tallar. Això només pel que fa al món de l'olfacte. A més, el camp visual sempre presenta paisatges diferents, el món sonor també té nous matisos, i sempre hi ha nous gustos per provar. Fora hi resideix l'univers sencer al nostre servei. Com perdre-nos-el? Per aquest motiu, obro els ulls a les coses que em proporcionen felicitat de veritat i me n'adono que la majoria de vegades són coses que succeeixen fora de casa: una conversa amb una amiga, una posta de sol, un passeig per la platja, un bon dinar a un restaurant.... No tinc raons per clausurar-me dins de casa perquè cada vegada estic més enamorada de la existència en plena explosió que contemplo al meu voltant. Sé que allò que aporta sentit a la meva vida és la naturalesa en estat pur, és això el que em centra, m'inspira i em recarrega d'energia. Si algun dia, per exemple, estic ofuscada per un problema, obro la porta de casa meva i surto a fer un passeig descalça per l'herba del jardí, sigui l'hora que sigui. Aleshores, sota la llum de les estrelles, entre la complicitat dels arbres i els ocells nocturns totes les coses que em preocupaven perden rellevància i em centro de nou davant la magnificència de l'univers que es desplega davant meu. No hi ha cap problema que et pugui preocupar si mires amb atenció la llum de la lluna i els estels sobre teu. De manera que penso enfocar la meva vida a passar el major temps possible fora de casa, amb els meus, vivint la vida de veritat. Ensenyant als meus fills les coses rellevants, percebent i mostrant la meravella que hi ha per tot arreu. Sempre he volgut tenir una casa i ara la tinc. És la casa dels meus somnis. Ara hi sóc i sé que no és un lloc per enterrar-hi tota la meva energia, diners i atenció. Comprenc que és només el punt de partida que em llença a la vida autèntica. Per tant, tot el que sóc ho inverteixo en la vida que vull tenir i experimentar, no pas a edificar la presó més bonica de tota la comunitat. Vetllo perquè la meva casa sigui un lloc d'ordre, bellesa i harmonia, sempre amb la simplicitat suficient com perquè no em quedi segrestada entre les parets que jo mateixa he creat. Respecto la naturalesa i faig cas als meus instints, per això sé que el lloc on em pertoca viure és el món sencer, no el petit racó on hi tinc el llit i el menjar. Casa no és un espai on estar-s'hi quan estem vius, sans i plens d'energia, és un lloc on satisfer les nostres necessitats vitals per poder sortir fora a resplendir amb tot el nostre potencial. Obre les portes, posa un peu fora, un altre i de seguida veuràs com algú t'espera, algun descobriment t'esguarda i una nova riquesa s'incorpora al teu bagatge. Surt de la bombolla! Benvingut al món real!

stats