Una família nombrosa

Marina Sancho

Parlar el teu únic llenguatge

Tot allò quant diem ens acaba definint. Les barreres del nostre pensament són marcades per les paraules que pronunciem. Les opcions que triem són condicionades per les idees que atresorem. Tenim en el llenguatge la clau per obrir les nostres portes o per tancar-les amb doble volta i no tornar-les a obrir mai mes. Que siguem perdedors o guanyadors només depen d'una paraula. De l'adjectiu que triem. Que siguem poderosos o febles tan sols depen d'una eina: el llenguatge que utilitzem. Qui posa el llenguatge al seu servei surt privilegiat. Qui té el llenguatge a la seva contra, surt desafortunat. Perquè les paraules configuren els nostres pensaments i els nostres pensaments estructuren la nostra realitat. Les paraules són com els colors elegits per un pintor, el ventall escollit determina el to de l'obra. Tanmateix, hi ha vegades que per molt que ens esforcem, vivim la realitat d'una altra persona, no pas la nostra. Això és perquè articulem paraules que alguna vegada hem sentit i no pas aquelles que neixen en la nostra profunditat.

Jo parlo el llenguatge creat de veres en el meu interior, lliure de voluntats externes, d'artificialitats, de compromisos i de càrregues alienes. No dic les coses per quedar bé. No fingeixo experimentar allò que no sento, tampoc expresso el que no és originat per les meves pròpies entranyes. Cada paraula que pronuncio és un impuls vital transformat en so. El llenguatge és el mitjà amb el que programem les nostres vivències. És el codi que configura la visió que tenim de la existència. Per això trio un llenguatge més acurat amb l'univers on visc. Vull que el meu idioma sigui fidel al present que es desplega davant meu. Evito que les paraules diguin mentides per mi i permeto que desvetllin la intensitat i riquesa de matisos que composen aquest món. No vull que res ni ningú parli per mi, sinó que estic determinada a que el vocabulari que faig anar sigui transmissor de la meva autenticitat.

Parlar el teu propi llenguatge genera pau i actua com un instrument eficaç per construir l'escenari on decideixes desenvolupar el teu paper. La transcendència dels personatges cinematogràfics, per exemple, és definida per les paraules en el seu guió. No fa anar de la mateixa manera l'idioma una persona que és poderosa, qui té les regnes de la seva vida i experimenta la plenitud del seu ser, que una que fluctua en la seva pròpia negativitat i és víctima del seu propi codi de desxiframent de la realitat. El poder no consisteix en rebre molta riquesa des de l'exterior, ben al contrari, consisteix en executar i utilitzar el teu propi tresor. La manifestació més possible de saber utilitzar el propi potencial és el mode de manejar l'art de la paraula. Quan ets conscient que les paraules són el mecanisme per transportar la teva voluntat, et compromets amb cos i ànima a només destil·lar la teva essència més pura, per tal d'aconseguir la màxima eficàcia pel que fa a la realització dels teus anhels.