Una família nombrosa

Marina Sancho

Paraules

Vaig estudiar filologia anglesa perquè, des de ben petita, sento gran curiositat pel llenguatge. Recordo tenir cinc anys i estar asseguda davant una taula i preguntar-me per què anomenem “taula” a aquell objecte en concret. Què tenen els sons que la componen per aconseguir  descriure un tros de fusta amb quatre potes? Qui ho ha decidit ? A mesura que els anys han anat passant, he desenvolupat un amor i una curiositat insaciable pel veritable significat de les paraules. M’agrada buscar l’etimologia dels mots, veure d’on provenen i observar com han arribat a la paraula que avui dia usem.

Allò que més em sorprèn és la distància entre el sentit inicial d’una paraula i el significat que nosaltres pensem que te. Per exemple el mot “miracle” que entenem com quelcom “sobrenatural” ve del llatí “miraculum” format per “mirari” (admirar) i “culum” (instrument) que designa allò que ens produeix amiració. Així, el floriment d’un atmetller, una posta de sol o el somriure del nostre nadó són perfectament un miracle.

La paraula que més hem tergiversat, i això afecta la manera com encarem la vida,  és “felicitat”. Llegeixo entrevistes en les quals psicòlegs i experts de la salut mental plantegen el concepte de felicitat com una utopia, fins i tot com una idea nociva que crea insatisfacció i ansietat degut a la dificultat, o fins i tot impossibilitat, d’arribar a aquest estat. En canvi, si busquem el significat inicial de la paraula felicitat, podrem comprovar que, segons Plini, la paraula felicitat prové del llatí “felix” que vol dir fèrtil. D’aquest primer significat se’n deriven altres com benaurat, pròsper, afortunat.

Estem vius, tenim oxigen, sol, aliment i sostre, per tant, som afortunats. Disposem d’allò necessari per a sobreviure. La felicitat és la nostra naturalesa. Tanmateix, hi ha qui pot arribar a pensar que felicitat significa “absència de problemes”. Aquesta premissa , tanmateix, no és inclosa en el seu significat real. Felicitat tampoc vol dir “complagut per tothom” o “famós, reconegut i aplaudit”.  El mot felicitat simplement expressa que som tan exuberants com un arbre carregat de fulles, una espiga que madura o un capoll que despunta. La grandesa resideix en la simplicitat. De res serveix posar requisits i més requisits al concepte de felicitat.

Ser feliços no significa ser perfectes, triomfar i ser millors que els altres. La felicitat és quelcom més bàsic que forma part de nosaltres i que, per tant, podem trobar en moments tan senzills: com compartir un àpat amb els amics, escoltar el cant d’una merla, observar el color blau llampant en les onades, ensumar l’aroma del pa acabat de sortir del forn, percebre l’escalfor d’un altre cos en contacte amb el nostre, respirar aire fresc cada matí quan obrim la finestra o poder tapar-nos amb un llençol i recolzar el cap sobre el coixí plàcidament quan s’acaba el dia.

La felicitat ens pertany i tenim dret a fer-la nostra. Reivindico que ens apoderem d'aquesta característica essencial que ens conforma i que en fem tant ús com ens sembli. Atrevim-nos a ser feliços amb el que tenim: amb el cotxe per rentar, els fills rebels, els cabells despentinats, la feina per fer, els desitjos per complir i les destreses per aprendre. Però vius, al cap i a la fi!