Una família nombrosa

Marina Sancho

Omplir-te de bellesa

El món al nostre voltant pot ser de moltes maneres. La forma com som nosaltres és exclusivament cosa nostra. Ens podem queixar de que si al món hi ha moltes desigualtats, injustícia o pobresa però és la nostra responsabilitat triar, edificar i consolidar la nostra personalitat. Els nostres comportaments no són fruit de l'atzar. Les nostres accions no són fortuïtes. Les nostres paraules no tenen cap altre origen que la nostra pròpia voluntat. Per això, ja que no podem escollir el color dels arbres, la posició del sol o el temps que fa, si que podem elegir el mode en el que la nostra actitud es desplegarà. Podem triar ser persones amables, que aporten bellesa al món i omplen l'espai on són de bon rotllo o podem escollir ser persones malcarades, que resten bellesa a l'existència i que sumen problemes a la vida.

Personalment, tinc clar que aposto per desenfundar la meva creativitat i fer del lloc on sóc el millor lloc on pugui estar. Per fer-ho és necessari desfer-me de tots els hàbits que actuen en contra del meu desenvolupament i quedar-me tan sols amb les maneres de fer i de ser que contribueixen al meu benestar. Persevero en l'exploració de tots els recursos que representen maneres de canalitzar el meu potencial. Em quedo amb totes les coses que aporten bellesa, tan al meu món intern com en el meu món extern, i em desfaig de totes aquelles que obstaculitzen la possibilitat de gaudir d'allò que tinc. Em proposo ser un resum de totes les coses boniques que conec, representant així tot el que jo espero del món. Perquè sé que en la construcció de la meva forma de ser tinc la possibilitat d'escollir la disposició de l'univers que experimento, ja que sempre, sempre ho faig en primera persona. Mai en tercera.

De manera que quan acuso fora meu tot allò que no m'agrada, en realitat m'estic oblidant que sóc jo qui enfoca la mirada i que sempre tinc l'última paraula sobre el punt on decideixo dirigir-la. Per tant, penso que la felicitat i la bellesa no depenen tant dels agents externs sinó en la forma de mirar-los. Un mateix objecte ens pot aparèixer com a quelcom irresistiblement atractiu o com a quelcom avorridament ordinari segons el fotògraf que l'hagi retratat. Repasso totes les meves experiències i sóc conscient que els records que n'evoco tenen més a veure amb el punt de vista des del que vaig decidir viure'ls que dels fets en sí mateixos. Sembla que tot es desenvolupi segons un guió que no sé quin dia vam decidir protagonitzar. És per aquest motiu que decideixo deixar-me estar de drames i prenc la determinació que, posats a escollir, trio viure enmig d'una creació cinematogràfica on l'art, la bellesa i l'amor són els temes centrals. Ja que som nosaltres els que de debò triem el to, el color i les característiques de la nostra aportació, decideixo no posar-m'hi per poc i fer una interpretació que s'adigui amb allò que sóc: un torrent de passió amb ganes de formular el seu propi guió.