Una família nombrosa

Marina Sancho

Gaudir de no fer res

L'estiu ja és aquí, automàticament comencem a planejar les vacances: buscar un destí, unes activitats, un mitjà de transport, .... i la tant desitjada època de descans es transforma en una complicació més de la vida quotidiana. Què passaria si reuníssim el valor de no fer res? Deixar les agendes en blanc, no fer plans, no tenir cap compromís. Simplement fer un buit en les nostres vides. Potser ens fa por perquè associem buit a abisme, però cal recordar que el buit està prenyat de possibilitats, és l'ocasió ideal perquè sorgeixi quelcom tant preuat com el plaer, la felicitat i la satisfacció inherent a les cosessenzilles però no per això menys importants.

Per una vegada en la nostra trajectòria, deixem de lluitar contra tot i comencem un nou mode de viure: fer l'amor amb la existència. Concebem el nostre cos com un vehicle d'interacció amb el medi que es complau i gaudeix amb l'intercanvi amb el seu exterior: em deixo acariciar pel vent, frueixo de l'olor penetrant de l'herba del jardí, acompasso el meu cor amb el cant dels pardals, m'extasio amb el raig de llum que m'acarona les galtes al matí, ... La meva vida és un continu acte d'entrega i acolliment del medi que m'envolta.

Acceptem la realitat: ara i aquí ja som perfectes, ja tenim tot el necessari per viure, de manera que no cal anar a cercar res més. Podem deixar-ho tot i començar a descobrir tot el que s'amaga darrere del "no fer res". Aquest any seré revolucionària i quan em preguntin què faré aquest estiu diré la veritat: no faré res. Retornaré a aquells anys de la meva infantesa en que vagava pels camins de Mont-ral i em permetia el luxe d'observar la forma de les plantes, el comportament dels gats o senzillament la forma dels núvols al cel.

Aquestes són les meves vacances preferides. Amb elles recupero la immensitat en les coses petites, em submergeixo de ple en l'infinit present en cada racó de l'existència. M'allibero de la obligació d'haver de fer coses especials, fora del comú, i d'haver de passar-m'ho bé. Aquestes vacances no seran un parèntesi. Representaran el germen d'un nou mode de vida més sensat i satisfactori, d'acord amb allò que jo sóc.