Espreme'ns al màxim

La majoria dels humans temem les dificultats. Les repel·lim i preferim una vida plana, tranquil·la sense massa esforç ni sacrifici. Tanmateix, he après a valorar la importància dels reptes, les dificultats i l'esforç en la nostra vida, ja que aquesta mena de situacions ens estimulen, ens obliguen a fer sorgir el millor de nosaltres. Exprimeixen la matèria de la qual està format el nostre ésser fins a extreure del nostre interior habilitats que mai haguéssim sospitat que podíem posseir. Per posar un símil, us imagineu una vida sempre costa avall, tota de baixada? Quan camino m'agrada trobar pendents i pujades, corbes i terrenys abruptes, m'agrada explorar un territori variat, si no, m'avorreixo i, per a mi, no té sentit seguir amb cap activitat de senderisme. Les pujades són imprescindibles perquè l'esforç que fem per superar-les ens fa bategar més ràpida i intensament el cor; aquestes fan treballar més a fons la maquinària del nostre cos, fent-nos produir més bons resultats, capacitant-nos per desplegar tot el potencial de que disposem, el qual, si no es belluguéssim, restaria adormit. Vaig començar a descobrir la màgia que suposa esforçar-nos al màxim i haver-nos de superar contínuament quan vaig tenir el primer fill. Des d'aleshores, tot han estat reptes que m'han transformat en una persona que mai m'hagués atrevit a endevinar que podria ser. Quants més reptes, més habilitats desenvolupem. Quant més fem girar la taronja a l'espremedor, més suc obtenim. Si la mantenim quieta, no fa suc. És quant més fort hem de pitjar l'accelerador de la nostra maquinària interna, que de veritat ens posem en funcionament i podem comprovar que som realment capaços de transitar per la vida amb una energia i dinamisme inesperats. Per això estic agraïda per a totes les ocasions que m'han forçat a donar una resposta adequada, les quals han requerit de l'activació de quelcom poderós i invencible en el meu interior. Aquestes m'han fet prendre consciència de qui realment sóc i de tot el que estic capacitada per fer. Gràcies.