Avui es el dia internacional dels treballadors. Escric per transformar aquest concepte que em sembla limitat i contribuir a que esdevingui molt més ampli. El diccionari defineix la paraula “treballador” com aquella persona que fa una feina a canvi de diners. Em sembla inversemblant. Si no reps diners a canvi no es considera treball? Per què ha d’intervenir el sistema econòmic per a que una feina tingui valor? Si jo pinto quadres però no rebo res a canvi, no es treball. Si cultivo un hort i alimento tota la meva família però no rebo un sou de ningú no es treball. Quan netejo casa meva tampoc es treball perquè ningú em paga. Quin absurd! Les coses que fem tenen valor per sí mateixes i no perquè hi hagi d’haver una transacció econòmica entremig.
Es imprescindible dignificar totes les feines, accions i tasques que no estan quantificades econòmicament. O es que avui només celebrem el dia d’aquells que reben un sou? I els pares o mares que s’estan a casa seva cuinen, eduquen els fills, endrecen i organitzen la llar? No es mereixen avui ser honorats? I les persones que tenen cura dels seus familiars amb dependència però que ningú els paga res, no fan un treball important per la societat?
Durant aquests dies de confinament he estat observant com sembla que hi hagi tasques de primera i tasques sense importància. Dies de pandèmia, crisis i foscor però que ningú deixi de fer el teletreball i que la cura dels nens sigui un simple afegitó a la gran tasca del treball remunerat.
Doncs NO! Precisament la criança i l’atenció als nostres fills, a la nostra llar, a nosaltres mateixos es i hauria de ser l’eix central de la nostra quotidianitat. Estem confinats i si hem de renunciar a alguna cosa que sigui al produir, no pas a educar els nostres fills. Si el món trontolla i el sistema està en perill és obligat mimar i atendre allò més important per a la vida: la família i nosaltres mateixos. No pas el capitalisme. Si no, mireu la piràmide de Maslow.
Celebrar el dia del treballador entenent que treballador es aquell qui guanya un sou és com dir que tan sols les persones que reben diners a canvi pel que fan mereixen ser homenatjats. Li podríem dir el dia de la prostitució. Si no cobres no vals. Així tots els voluntaris de Creu Roja i altres ONGs no tenen cabuda en el festiu d’avui. Fan les seves tasques de forma gratuïta. Qui dona de forma desinteressada es el veritable heroi. Qui dona el millor de si mateix sense quantificar el fruit del seu esforç es el gran protagonista. Qui dona, fa i actua per enriquir el món, rebi un salari a canvi o no es qui mereix ser honorat.
Hi ha moltes maneres d’aportar riquesa a aquesta societat i no totes son visibles o remunerables. Hi ha moltes maneres de contribuir al benestar de la humanitat i no totes son quantificables en euros. Hi ha infinites formes de desplegar el potencial humà que hi ha en cadascú de nosaltres i no totes son retribuïdes. Obrim la nostra ment i celebrem qualsevol forma de SER i d’ESTAR al món, no tan sols aquelles que sustenten el sistema capitalista.
Fem del dia d’avui la gran festa de totes les persones que contribueixen a que els humans evolucionem, creixem i avancem cap a una vida plena i realitzada. Sigui com sigui la manera en que ho facin. Traiem-nos els tapalls dels ulls i comencem a contemplar el món amb tota la seva amplitud. Hi ha molta riquesa fora del sistema econòmic. Hi ha un univers infinit que no pot ser comptabilitzat amb euros. Celebrem la grandesa humana sense judicis, tal com és, pel seu propi valor intrínsec. Festegem la magnificència inherent a tots, el tresor que l’autenticitat única de cada persona representa. Comencem a valorar, apreciar i a estimar a les persones pel que son i pel que la seva presència es capaç de regalar-nos.
