A poc a poc el confinament es va relaxant. Fins que un dia s’acabarà i serà l’hora de la veritat. El moment en que es revelarà si durant aquests dies ha succeït un canvi profund entre nosaltres o no. Si els nostres hàbits s’han transformat, la tornada a la quotidianitat serà ben diferent. Ja no serem els mateixos, per tant la nostra manera d’actuar serà una altra.
Quan el confinament finalitzi, desitjo que unes quantes coses siguin diferents:
Desitjo que el ritme es s’alenteixi i que ens moguem en uns tempos més coherents amb a nostra naturalesa.
Desitjo que valorem les coses que son importants de veritat i que invertim el nostre temps en allò essencial.
Desitjo que haguem après a gaudir de les coses petites i que ens delectem amb els detalls que formen part de la nostra vida.
Desitjo que el coneixement de nosaltres mateixos sigui més sòlid i que, per tant, tinguem una confiança absoluta amb el nostre ser i actuem des de la base de la relació positiva amb nosaltres mateixos.
Desitjo que ens haguem fet més sensibles, més empàtics i més pacients. De tal manera que quan ens relacionem amb els altres i amb l’entorn tinguem les portes obertes al Paradís i ens entreguem amb plenitud a la interacció.
Desitjo que haguem descobert allò que ens omple de veritat i que, per tant, invertim el nostre temps, presència i energia en allò que ens fa créixer.
Desitjo que agafem un compromís ferm d’estimar-nos autènticament a nosaltres i als altres degut a que haguem entès que és l’únic que dona sentit a la vida, l’únic que ens ha mantingut vius i motivats aquestes setmanes.
Desitjo que ens entreguem en cor i ànima a crear una realitat que ens satisfaci i ens ompli de bellesa i felicitat. Que tots treballem per un futur millor. Per nodrir-nos, enriquir-nos i complementar-nos els uns als altres.
Desitjo que haguem connectat amb l’espurna jovial que viu dins de tots nosaltres i que mantinguem l’esperit juganer i divertit cada segon de la nostra vida. Que ens prenguem les coses amb més lleugeresa. Que ens relaxem amb més facilitat. Que relativitzem les coses i entenguem que l’alegria i el plaer son la nostra guia innata.
Desitjo que haguem après a agrair cada cosa que tenim: el menjar, la companyia, la llar, l’aire, la Terra, l’aigua. I que d’aquest valor que ara sabem donar als recursos naturals n’esdevingui una consciència clara de respecte, cura i responsabilitat.
Desitjo que instaurem el decreixement, la sostenibilitat i l’ecologisme en les nostres vides. Que haguem après a fer-nos les coses nosaltres mateixos, a consumir local, a reciclar, a prescindir de tot el superflu, a viure de forma més simple, neta i pura.
Desitjo que ens haguem tornat minimalistes en el sentit de reduir la nostra llista de necessitats a les legítimes, aquelles que neixen de nosaltres mateixos versus les que són pre-fabricades pels serveis publicitaris. Que no necessitem tan per ser feliços. Que el de més prop i fàcil d’aconseguir ens ompli i ens satisfaci de forma sublim.
Digueu-me exigent però vull que aquesta experiència tingui aquesta mena d’empremta en cadascú de nosaltres. Els temps han canviat i molt. Fem que juguin a favor nostre adaptant-nos a aquests canvis i transformant els nostres hàbits i actituds. Que els esdeveniments d’aquests dies ens hagin mostrat què es el veritablement important a la vida i que a partir d’aquí n’edifiquem la nostra existència.
