Una família nombrosa

Marina Sancho

Declaració de principis

Mother Earth - EarthFirstNewswire - Zoom

Mother Earth - EarthFirstNewswire -

Quan medito i em connecto amb la profunda saviesa del meu interior, em fonc amb tot quant existeix i tinc la certesa que sóc la mare Terra. Res em separa del meu exterior i sento meves les capacitats i necessitats del planeta que habito.

Per això, quan medito, me n'adono que brolla de dins meu amb total naturalitat, una energia que necessita ser canalitzada cap a:

Proveir

Cuidar

Nodrir

Crear

Generar bellesa

Evolucionar

Assadollar-me d'abundància

Gestar projectes

Estic amb pau amb mi mateixa i sento el goig de l'existència quan actuo d'acord amb aquesta veu interior que em crida a fer de mi una mare creativa, poderosa i generosa. I sóc del tot infeliç quan traeixo el que he après mentre medito i faig el que des de l'exterior s'espera de mi enlloc de ser coherent amb la meves arrels. Sé que em traeixo a mi mateixa cada vegada que intento interpretar un paper que no és el meu, cada cop que m'allunyo de la meva autèntica identitat.

M'ha costat molts anys acceptar el fet que és mitjançant les activitats que sempre he rebutjat dur a terme (degut a falsos prejudicis) que aconsegueixo el goig més profund. Sóc immensament feliç tenint cura dels meus fills, endreçant i organitzant els objectes de la nostra llar amb l'objectiu que desenvolupin millor la seva funció, cuinant deliciosos plats, escombrant, plegant la roba, planxant amb delicadesa, arrencant les males herbes del jardí, regant les flors de la terrassa, anant a comprar, parlant amb les amigues, llegint consells a les revistes, ... Totes són activitats que s'han titllat d'antiquades, desfasades, pròpies de dones grans ( “marujes”), retrògrades i masclistes si les realitza una dona (i progressistes si les desenvolupa un home). De manera que no he pogut fer més que negar aquestes aficions i avergonyir-me per aquesta disposició interior tan poc adaptada als temps moderns. Tanmateix, ha arribat un punt de la meva maduresa personal, en el que no puc continuar tapant-me els ulls davant l'evidència d'una passió que neix del meu interior i des d'aquí proclamo la meva llibertat i dret de dur a terme totes les activitats anteriors amb el cap ben alt i fruint-ne amb profunditat.

Ha arribat un punt que poder-me dedicar a les tasques de la casa tenir cura de cadascú dels membres de la nostra família (inclosa la meva parella) s'ha convertit en un dret que vull exercir enlloc d'un deure exteriorment imposat. Des de ben petita m'encanta fer el dinar, és un hobby que m'omple i realitza com cap altre. Sempre que sóc a casa a l'hora de dinar aprofito per cuinar alguna cosa. Doncs fixeu-vos si els prejudicis van arribar a afectar-me, que durant una època no gosava servir el plat a taula a la meva parella per quan arribés més tard de treballar per no semblar una dona subjugada, una bleda sotmesa al seu home.

Ara, en canvi, paro taula amb alegria, tenint en compte els detalls, conscient que regalar i servir als demés és una necessitat innata dels humans, com compartir, sempre que sorgeixi d'un sincer desig interior i mai sigui fruit d'una obligació externa. El que tinc clar és que de la mateixa manera que necessito gratificar una amiga amb el millor que tinc a casa quan la convido a venir (perquè ens sentim bé fent feliços als demés) també em genera un gaudi genuí sentir com la meva presencia i les meves accions poden fer més agradable la vida d'algú, encara que aquest algú siguin la meva parella o els meus fills.

Trencar amb aquesta falsa modernitat que a la nostra generació ens ha tocat carregar a les espatlles, m'ha permès descobrir el vertader valor d'estimar. He pogut desemmascarar el sentit real de formar una família i donar-m'hi amb plenitud i llibertat : transcendir el jo per formar part de quelcom més gran, més poderós, amb més significat. Cuidar de l'altre per convertir-nos en un “nosaltres” és eixamplar els nostres propis límits i engrandir la capacitat del nostre ser. És una manera de créixer literalment i palpar la magnificència. Ser capaços de ser més que el propi cos i assolir la saviesa de la mateixa mare Terra, aquella que sap que som un i que tot el que fem per els altres representa un guany per a tota la unitat, reportant-nos beneficis directa i indirectament; és una manera de sortir sempre guanyant degut a la intensitat dels vincles.