Em pregunto per què costa tant estimar i acceptar la persona qui ets. Per què tenim tots aquest complex d'inferioritat? No paro de trobar-me amb persones meravelloses que no tenen aquest mateix concepte de sí mateixes. i no entenc per què la gent no s'adona de quant genial, poderosa i bellaés. Cadascú té un potencial, unes habilitats i una experiència particular. Tot i això, sembla que ens entestem a forjar la nostra definició a partir de les nostres debilitats. Perquè donem molta més importància als nostres errors que a les coses que ens surten bé? Penseu, a més, que les coses que realitzem a la perfecció són una minoria i que la resta és gairebé imperceptible, només pren protagonisme als nostres ulls! La inseguretat és un dels obstacles que em proposo eliminar de la meva vida. Em desespero quan una vegada i una altra em sento defectuosa davant de les persones amb qui interactuo. Em fa molta vergonya destapar-me, mostrar-me tal com sóc perquè penso que em deuen estar jutjant, avaluant i descobrint totes les meves imperfeccions. Aleshores la meva conducta està condicionada per la pressió que faig per contenir tota la meva caixa de desastres i no deixar-la al descobert. En conseqüència, en no actuar de forma natural, els nervis em prenen capacitat d'actuar amb lucidesa, la qual cosa enterboleix encara més el procés d'interacció. Aleshores em pregunto, asseguda en aquesta cadira, per què tinc aquesta por, inseguretat i menyspreu cap a mi mateixa cada cop que tinc algú que admiro al meu costat? Per què aixeco aquest mur que no em permet comportar-me de la mateixa manera quan hi ha algú que quan no hi és? I la única resposta possible és perquè sóc jo mateixa qui utilitza un filtre esbiaixat per concebre'm a mi mateixa i construir la meva auto-imatge. Si tinc por que descobreixin les meves coses dolentes és perquè decideixo pensar que tinc molts aspectes negatius. Si, per exemple, jo pensés que faig el millor que puc, que tot quant faig és natural i tingués confiança en el meu procés evolutiu, no tindria aquest cúmul d'aspectes per amagar i em mostraria tal com sóc, tranquil·la perquè sé que tot el que faig és correcte quan jo mateixa ho accepto. No hi ha ningú de fora que dicti com he de ser, no hi ha un patró que s'hagi d'acomplir estrictament. Sinó que cadascú és com és i cada persona és l'encarregada d'elaborar el seu propi corpus de normes, característiques i trets que el defineixen. Jo sóc l'agent que emet les regles que decideixo seguir, jo he de traçar el meu propi trajecte en comptes de seguir el que algú un dia va fer. És aquesta habilitat el que fa les persones creadores de moda en comptes de cecs repetidors dels gustos d'algú. És quan jo em faig fidel al meu tarannà que m'atreveixo a executar-lo sense importar-me les opinions d'altres persones del meu entorn. Els demés existeixen per inspirar-nos, enriquir-nos amb la seva aportació, estimar-nos i no pas per fer de jutges cruels que aniquilen la nostra confiança amb nosaltres mateixos i, en conseqüència, la nostra capacitat de crear. Em sap molt greu quan veig algú a qui estimo que no es compromet amb la mateixa passióque jo sento per aquesta persona. Em fa mal cada cop que descric les coses bones que veig d'algú i em fan callar. Des d'avui, odio la modèstia malentesa. Perquè modèstia vol dir no sentir-se superior als demés. No demano que et creguis més que els altres perquè els demés també són meravellosos. Et prego només que et sentis tan perfecte com la resta de la existència: com els arbres que ens regalen la fruita, com el mar que conté la vida, com el sol que ens dóna energia, com cada cèl·lula del teu organisme que acompleix la seva funció amb màxima precisió. Estic convençuda que el millor que pots fer per el món, i per tu mateix, és estimar-te amb devoció perquè no hi ha millor manera d'actuar que fer-ho des de la seguretat, la confiança i la fermesa. Per aquesta raó, et proposo aquest exercici per fer aquest estiu: centra la teva atenció a totes les teves habilitats, reuneix energia per focalitzar-te només en els aspectes positius de la teva personalitat, suma felicitacions en comptes de crítiques en el teu diàleg interior. Abandona la lluita contra tu mateix i alia't amb la persona que etsgenerant idees que l'enriqueixin en comptes d'opinions que l'afebleixin. Cada cop que et trobis davant d'algú aprofita l'ocasió per rebre tot el que et pot aportar i oferir tot el que tens, sense recances, sense por, sense recloure't en un fals pensament sobre tu mateix. Aprofita cada interacció per abandonar una inseguretat, que no hi ha res a perdre sinó molt per guanyar.
3 min
