Una família nombrosa

Marina Sancho

Avui va d'infidelitats

images Zoom

images

Sou infidels? Creieu que us ho poden ser?

En primer lloc aclarim el significat de la paraula "fidelitat": ve del llatí "fidelitas" i significa complir les promeses que un dia hem fet. També es pot dir que fidelitat és la capacitat de no enganyar, de no trair i actuar a les esquenes d'algú altre. Segons la Wikipedia, és un valor moral que faculta l'ésser humà per acomplir els pactes i compromisos adquirits. Així, podem dir que fidelitat és el compliment de la paraula que hem donat.

Jo no estic casada, visc en parella i no li he promès mai explícitament que no estaria amb cap més home al llarg de la meva vida, que ell seria l'única persona amb qui mantindria relacions sexuals. En canvi, si que entra dins dels fonaments que sustenten la nostra relació ser sincers, honestos i anar sempre amb la veritat per davant. D'aquesta manera, no em plantejo portar una doble vida sense informar la meva parella, doncs seria trair la veritat i la seva confiança. La nostra relació es basa en una unió que implica obrir-nos l'un a l'altre i explicar-nos tot el que ens passa pel cap i pel cor, per tal d'ajudar-nos i poder ser companys també en el més profund del nostre viatge personal. Compartim els processos per els que passa el nostre desenvolupament per ampliar horitzons, enriquir-nos amb l'aportació de l'altre i no estar mai sols.

Suposo que , com tots, tinc amigues que són "infidels" a la seva parella i amigues qui han patit la infidelitat de la seva parella. He viscut el punt de vista i sensacions d'ambdues bandes gràcies a la seva experiència i sabeu què he descobert ?

Que, de vegades, som infidels pel sol fet de ser els primers de la parella que ho som, per no quedar-nos curts, per por que l'altre persona estigui fent el mateix, per falta de confiança, per re-afirmar-nos, per sentir-nos sexis, per sentir-nos joves, per augmentar la nostra autoestima i seguretat tot sentint-nos desitjats, per no saber dir que no, per no saber què volem i busquem a la vida realment, per avançar la jugada a la parella, per sentir-nos valorats, per restar dolor al fet que l'altre pugui ser infidel, per no saber-nos comunicar amb la parella i transmetre-li els nostres vertaders desitjos.

El cas és que el fet de posar les banyes pot fer tremolar tota l'estructura familiar. La falta d'ètica, de responsabilitat i de valors pot dur-nos a més d'un maldecap o situació complicada que no sabem com resoldre i faci d'obstacle dels nostres vertaders interessos. Si la nostra escala de valors i el nostre sentit de l'ètica ens diuen que és millor jugar net i no enganyar a ningú, aleshores tampoc seria coherent fer veure que som feliços en la nostra relació quan busquem la plenitud fora d'aquesta.

Crec més assenyat ser prou valents per verbalitzar el que sentim i comunicar a la nostra parella el que succeeix dins nostre, si estem interessats en una altra persona o el que sigui que ens succeeixi, per ser honestos i expressar els nostres sentiments i intencions amb claredat. Així, l'altra persona gaudirà de l'oportunitat de comprendre'ns o, al menys, fer-se una idea de la situació actual en que es troba la relació. Cal ser prou respectuosos tant amb nosaltres mateixos com amb la parella per tal de viure amb la consciència ben tranquil·la, sense haver d'amagar ni avergonyir-nos de cap sentiment, sinó exposant planerament el que ens succeeix. Tant nosaltres com la persona qui suposadament ens estima mereix saber què sentim, quin és el nostre panorama emocional.

Hi ha una persona qui estimo molt del meu entorn qui s'acaba de separar. Ella acusa l'acte d'infidelitat de la seva parella com a causa de l'ensorrament de la relació. Des de fora veiem fàcilment que va ser just al contrari. Perquè la relació ja s'havia esgotat, no feia cap a res, no enriquia cap de les dues bandes, no era mimada ni tinguda en compte, ell va començar a ser-li infidel. Inconscientment va començar a buscar fora de casa quelcom que li omplís, ja que dins de la seva relació no hi trobava res. Era com ser enmig d'un desert sense gota d'aigua potable. En realitat, ella ja no tenia cap interès en ell, necessitava tant com ell fer un canvi i començar una vida de nou. L'única diferència és que ell ho va externalitzar buscant una nova companya i ella no va gosar admetre mai la situació i acabar amb aquesta directament, sense utilitzar l'excusa d'haver estat traïda.

Si una relació ens interessa i volem assegurar-nos el seu futur, és més efectiu vetllar per mantenir forta l'estructura que la sosté, que no pas morir-nos de por que un dia s'acabi, ser possessius o controladors. El fet que ens posin les banyes, o que les posem nosaltres mateixos, és més aviat un símptoma que l'arrel del problema. És més important anar a l'origen que no pas atacar l'externalització del mal.

Per aquest motiu, crec que més val canalitzar la nostra energia cap a construir les bases sòlides de la nostra relació. Invertir en el nostre propi creixement personal per poder donar i oferir el millor de la nostra persona i treballar en l'establiment d'un vincle profund de confiança infrangible. Edificar una relació de parella que faciliti la nostra evolució i realització personal, que ens aporti plenitud i ens enriqueixi bi-direccionalment.

Penso que aquesta és la manera més sàvia de mantenir una relació amb una persona, enlloc de descuidar-la però alhora témer per el seu final. És interessant projectar harmonia i felicitat també en la nostra relació de parella. Abraçar l'altra persona des de la nostra plenitud per així ampliar els límits del nostre ser. Fer de la nostra relació un espai on experimentar l'amor, la serenitat i la felicitat en estat pur. On poder-nos veure amorosament des dels ulls d'un altre.