Pares i adolescents (in)comunicats

BArcelonaMarta Reinoso / Trivium

L’adolescència és una etapa de canvis importants. La comunicació familiar esdevé més complexa, i els pares i les mares sovint expressen la dificultat per dialogar amb el/la seu/va fill/a. Per la seva banda, el/la jove rares vegades se sent acceptat/da i comprès/esa. Aquesta és una situació que genera tensió i malestar i que és font de conflictes.

Malgrat ser una qüestió de gran interès i importància, pocs estudis han aprofundit en els elements que faciliten o dificulten la comunicació en el si de la família i en com aquests repercuteixen en el benestar dels diferents membres. La recerca desenvolupada per Hollmann, Gorges i Wild a la Bielefeld University (Alemanya) aprofundeix en la qüestió i aporta noves dades sobre les actituds i les conductes relacionades amb les interaccions pares/mares-fills/es.

Un total de 1.125 nens/es i adolescents (amb edats compreses entre els 10 i 17 anys) i les seves famílies han participat en la investigació, després de ser seleccionats en 29 escoles emplaçades en zones de diferent nivell socioeconòmic i cultural. El projecte, de tres anys de duració, ha seguit l’evolució en la qualitat de les interaccions comunicatives entre el cuidador principal (normalment, la mare) i el/la fill/a, emprant conjuntament tècniques quantitatives i qualitatives.

El treball portat a terme mostra que les expectatives maternals sobre el futur del seu/va fill/a evolucionen i passen a estar més orientades a aspectes externs (reconeixement social, fama, riquesa) que no pas interns (creixement personal, autorealització, relacions satisfactòries, salut). Això és així especialment en el cas de les famílies monoparentals amb menor nivell socioeconòmic i cultural. A la vegada, amb els anys, la satisfacció amb el comportament del jove disminueix i l’estil comunicatiu esdevé més controlador. D’acord amb els investigadors, tot i que aquest comportament parental respondria a un intent d’assegurar un bon futur per al/la seu/va fill/a, l’efecte sembla ser contraproduent.

Concretament, els resultats mostren que la manca de fluïdesa i franquesa en la comunicació s’associen amb majors problemes emocionals i de conducta en els nens/es i joves. Això és així perquè, segons els mateixos autors, els ambients familiars més aviat directius i controladors promouen la contenció i l’obediència i inhibeixen la interacció. Per contra, aquells entorns familiars permeables i receptius potencien l’autonomia i la diferenciació, alhora que afavoreixen la vinculació. En aquest context es genera un clima de confiança obert al diàleg i a la col·laboració.

Posar-nos en la pell dels nostres fills i filles no és fàcil. Saber què pensen i senten, allò que els atrau o els inquieta, tampoc. En la mesura que sapiguem i estiguem disposats a crear i compartir un clima càlid, participatiu i respectuós —caracteritzat per l’acceptació, la valoració i l’estima (en comptes de la rigidesa, el judici i el control)—, més fàcil ens resultarà apropar-nos-hi per tal de comprendre’ls millor i acompanyar-los en el seu creixement, tal com els resultats d’aquesta investigació han mostrat.

Article de referència

Hollmann, J., Gorges, J. i Wild, E. (2016). “Motivational Antecedents and Consequences of the Mother–Adolescent Communication”. Journal of Child and Family Studies, 25, 767–780.