Criatures 24/01/2017

Deures sí, deures no

Marta Reinoso
3 min
Deures sí, deures no

BarcelonaMarta Reinoso / Trivium

El debat sobre el paper i la utilitat dels deures a casa continua avui dia més vigent que mai. Més encara quan s’apropen dates assenyalades com són les vacances de Nadal. La principal preocupació gira en torn de l’efecte beneficiós (o no) sobre el procés d’aprenentatge i el rendiment acadèmic dels estudiants. Quan, com i quants deures? A quins estudiants? Encara no n’hem tret l’entrellat.

El que sembla clar és que l’actitud i la motivació envers els deures escolars empitjora a mesura que els escolars avancen de curs, d’acord amb un recent estudi publicat a la revista científica European Journal of Investigation in Health. En la recerca, desenvolupada per un equip de la Universitat de La Corunya, hi varen participar 535 alumnes d’Educació Primària amb edats compromeses entre els 9 i 13 anys. Es dissenyà una enquesta a fi i efecte d’avaluar les variables relacionades amb l’actitud envers les tasques escolars que es fan a casa. Les principals dades recollides foren quantitat de deures fets, temps diari dedicat i nivell d’aprofitament, motivació, i percepció d’utilitat.

L’esmentada troballa és rellevant atès que indica un distanciament progressiu en la implicació en els tasques escolars. Una possible explicació seria que a mesura que els estudiants passen de nivell, perceben com a menys importants/significatives les activitats acadèmiques fetes fora del centre escolar. A la vegada, també pot ser que amb l’edat emergeixen amb força nous interessos i inquietuds (més enllà dels estrictament acadèmics) relacionats amb una major necessitat d’autonomia i diferenciació.

Un altre resultat destacat de la recerca és que de 4t a 6è de Primària es produeix un increment progressiu en el temps destinat a fer els deures, mentre que l’aprofitament d’aquest temps és menor. Atès que el nivell d’exigència acadèmica augmenta amb cada curs, i també la importància de completar les activitats proposades, la pressió existent pot comportar una important tensió interna.

Així mateix, i en consonància amb altres estudis previs, les dades aportades en aquest treball constaten que la realització de tasques escolars a casa es relaciona de forma positiva amb la rellevància atribuïda a les mateixes, la motivació intrínseca, l’aprofitament del temps dedicat i, en última instància, el rendiment acadèmic. Això es compleix al llarg de tots els cursos acadèmics, o fins i tot s’intensifica, de manera que aquests resultats recolzen el punt de vista d’aquells/es qui defensen que els deures escolars són quelcom útil i fonamental. Però també podria ser que els/les alumnes amb més interès per aprendre s’impliquin i rendeixen més en les diferents activitats (també aquelles de caràcter extraescolar), per la qual cosa resta sense esclarir quina és la relació causa-efecte de tot plegat.

En conclusió, els resultats de l’estudi evidencien que malgrat la importància creixent dels deures condicionada a l’exigència acadèmica, tant l’interès com la implicació disminueixen en general a mesura que l’alumnat avança de curs. Aquestes són troballes rellevants i ens adverteixen dels possibles riscos i implicacions en el disseny i la implementació de certes metodologies docents. Avui dia segurament tots coincidim en la importància de mantenir una actitud desperta, orientada a l’aprenentatge continu. Les oportunitats de desenvolupament escapen els límits dels llibres de text i les aules, estenent-te al format 24/7 (totes les hores del dia, tots els dies de la setmana), lliure, espontani i digital. El repte, un cop més, rau en l’equilibri i la capacitat d’adaptació als diferents interessos, ritmes i necessitats. Una tarda de deures, una altra de música i teatre, i una darrera d’avorriment (creativitat)... potser contribueixen en l’encaix d’aquest trencaclosques.

Article de referència

Valle, A., Regueiro, B., Estévez, I., Piñeiro, I., Rodríguez, S. i Freidre, C. (2015). “Implicación y motivación hacia los deberes escolares en los estudiantes de Primaria según el rendimiento académico y el curso”. European Journal of Investigation in Health, 5(3), 345-355.

stats