Per: Marta Reinoso
La dislèxia és una dificultat específica de l’aprenentatge de la lectura, de base neurobiològica, elevada prevalença i gran repercussió a escala personal, familiar i escolar. En aquest sentit, un article publicat recentment a la revista científica Reading and Writing analitza l’impacte de la dislèxia en les expectatives educatives dels estudiants i les seves famílies. Aquest treball s’emmarca dins un projecte més ampli que s’està duent a terme a Finlàndia, el Jyväskylä Longitudinal Study of Dyslexia (JLD), el qual té per objectiu estudiar el desenvolupament primerenc del llenguatge i els precursors de la dislèxia.
En la recerca, de caràcter longitudinal, han participat un total de 170 adolescents (84 noies i 86 nois), un terç dels quals (16 noies i 29 nois) comptava amb un diagnòstic de dislèxia. Les dades es recolliren en dos moments temporals: a l’inici de 7è i de 9è (que equivaldrien als cursos de 4t d’ESO i 2n de Batxillerat al nostre país). Per a l’avaluació es van emprar qüestionaris d’autoinforme amb un conjunt de preguntes referides als resultats acadèmics i les expectatives educatives; també es valorà el nivell educatiu dels pares i mares, així com les expectatives envers el rendiment escolar dels seus fills i filles.
L’estudi confirma els resultats de recerques anteriors i mostra que l’alumnat amb dislèxia obté pitjors resultats acadèmics que els seus companys, i aquests factors, al seu torn, estan vinculats a les seves expectatives educatives en acabar el Batxillerat. En concret, la dislèxia s’associa a unes menors expectatives envers els aprenentatges en la mesura que aquesta repercuteix en el seu rendiment acadèmic. Així mateix, tal com s’hipotetitzava, s’observa que els pares i les mares d’adolescents dislèctics manifesten menors expectatives d’assoliment educatiu futur dels seus fills/es, especialment si aquests són nois. En el cas de les noies, en canvi, pares i mares indiquen que malgrat la dislèxia aquestes assoliran un nivell educatiu similar al de les seves companyes no dislèctiques. Això pot ser degut, en part, al fet que les noies generalment dediquen més esforç i constància a l’aprenentatge que els nois, fet que és percebut pels pares i les mares i reforça la creença en la competència de les seves filles (malgrat la dislèxia). També pot ser conseqüència de la major presència de conductes impulsives/hiperactives i dificultats en les relacions en els nois que en les noies. En tot cas, aquests resultats són rellevants, atès que evidencien l’existència de diferències en la percepció i en les expectatives dipositades en els fills en funció del sexe. Així mateix, el nivell educatiu dels pares/mares també influeix en els resultats, de manera que a major formació dels progenitors, majors expectatives d’èxit educatiu dels seus fills i filles.
És sabut que els problemes de lectoescriptura perduren al llarg de la vida; per això, un diagnòstic i una intervenció primerenca de qualitat resulten clau a l’hora d’abordar aquestes dificultats i proporcionar recursos que afavoreixin el desenvolupament d’habilitats compensatòries. D’especial rellevància és l’acompanyament en l’adolescència, ja que és una etapa de transició en la qual es produeixen grans canvis psicològics i es prenen importants decisions per a la resta de la vida. Aquest suport caldrà que atengui no sols les dificultats pròpiament de lectura, sinó també l’impacte que aquestes tenen sobre altres esferes de la vida acadèmica, professional, personal i familiar de l’individu, tal com s’ha posat de manifest en aquest estudi.
Article de referència Rimkute, L., Torppa, M., Eklund, K., Nurmi, J. i Lyytinen, H. (2014). “The impact of adolescents ’dyslexia on parents’ and their own educational expectations”. Reading and Writing, 27, 1231-53.
