Si, ja sé que no és una entrada que sembli a priori molt relacionada amb la lactància però ara us hoexplico.
Fa uns diesla consellera de Salut, Marina Geli, ha explicat que al finalitzar 2010 les 44 maternitats que hi ha a Catalunya estaran autoritzades a recollir cèl·lules del cordó umbilical. I aixó que sembla fantàstic a primera vista potser no ho és tant si no tenim tota la informació del que representa realitzar un tall prematurdel cordó.
Anem a pams. La idoneïtat del pinçament del cordó és un tema que fa més de 200 anys que es discuteix, el primer a mencionar el tema és Erasmus Darwin (avi del Darwin més conegut de la família) que ja parlava de la necessitat d'evitar el clampatge prematur del cordó:
"Una altra cosa molt perjudicial per al nen és pinçar i tallar massa aviat el cordó umbilical, que hauria de deixar intacte no només fins que el nen hagi respirat diverses vegades, sinó fins que el seu batec hagi cessat per complet. D'una altra manera, el nadó és molt més feble del que podria haver estat, ja que a la placenta es queda una quantitat de sang restant que havia d'estar en el seu cos ."
El cordó es pot pinçar de manera prematura, en 15 segons, quan se'n volfer donacióo de manera tardana (més de tres minuts) o simplement no ser pinçat i esperar que deixi de bategar el que a vegades triga 20 minuts, quan no es fa donació.
I per què fa falta aquesta sang? Abans de néixer la placenta i el cordó umbilical per extensió respiren per la criatura, que té els pulmons plens de líquid. El canvi de l'oxigenació placentària a l'oxigenació pulmonar també implica el canvi de la circulació fetal a l'adulta.
Es creu que la falta d'oxigen produïda pel clampatge prematur del cordó pot causar lesions al cervell de la criatura. Però el tema que m'interessa és que els nens que han tingut un pinçament prematur del cordó umbilical tenen tots els números de patir deficiència de ferro i anèmia.
Sempre s'ha acusat la llet materna de tenir poc ferro. És cert, la llet materna és relativament pobre en aquest micronutrient. Però el poc ferro que hi ha a la llet s'associa a la proteïna lactoferrina i aconsegueix que el 80% d'aquest ferro sigui absorbit pel organisme. Tot i així la raó per introduir la alimentació complementaria és la necessitat d'augmentar les reserves de ferro (zinc i vitamina A)de la criatura.Per tanta les que se'ls ha tallat de manera prematura el cordó poden patir anèmies i carències de ferro per més llet materna o artificial que se'ls doni (el ferro de la llet artificial només s'absorbeix en un 10%)
I si la llet materna té poc ferro també té la seva explicació. Molts bacteris requereixen ferro per multiplicar-se. D’aquesta manera es produeix un mecanisme de defensa i permet de passada a les bactèries làctiques (que no necessiten ferro) proliferar dins l’intestí de la criatura oferint encara més protecció.
Per tant la natura programa una acumulació de ferro a l’organisme de la criatura just en el moment del naixement, per poder mantenir-se sense carències i sa durant mesos. El cos no espera rebre ferro exogen (d’altres fonts que no siguin la llet), ho apunto per qui ha pogut pensar que el problema es soluciona suplementant la criatura amb ferro. A part que podem crear un efecte rebot, saturar la lactoferrina i malmetre la seva feina el ferro suplementat causa molèsties gàstriques destacables i té una baixa biodisponibilitat.
És cert que la donació del cordó pot salvar vides però cal saber que no és un mètode del tot innocu per a les nostre criatures i
que l’altruisme i les donacions son fantàstiques però no tinc tan clar si ha de serperjudicant la salut dels nostres fills, i més quan hi ha altres mètodes per aconseguir cèl·lules mare.Per cert,també cal saber que hi ha un 40% de cordons que s’han donat que no seran útils per diferents causes isón rebutjats, per tant no hauran fet part de la seva funció fisiològica ni podran ajudar altres persones.
Potser caldria tenir tota la informació sobre la taula abans de decidir que fer.
Us deixo un enllaç de l'OMS on detalla quan s'ha de clampar el cordó.
