Criatures 14/04/2010

El naixement de Sant Joan Baptista

3 min

Estrenem nova secció! No sé si us agrada l'art. A mi m'agrada molt, de fet en una època de la meva vida vaig estar a punt de començar història de l'art a la UAB. La lactància forma part de la història de la humanitat, per tant està representada en l'art des dels albors de la humanitat. Això és normalitzar la lactància i presentar-la com una situació més de la vida. Aquesta pintura titulada "El naixement de Sant Joan Baptista" va ser pintat per Domènico Ghirlandaio (1449-1494) A la capella Tornabuoni que és la Capella Major de l'església de Santa Maria Novella a Florència. Santa Isabel està estirada al llit, acaba de parir. Està tranquil·la i serena mentre contempla l'escena que l'envolta, il·luminada per la llum que entra per la finestra que hi ha situada a la seva dreta. A terra en un plànol inferior la dida que alleta Sant Joan. Està distreta, contempla les veïnes que arriben, però manté a la criatura agafada amb les dues mans, amb un gest protector.I al seu costat una altra dona li demana el nen per rentar-lo a la pila que té entre els seus peus. Arriben les veïnes, a la dreta de la imatge. L'últimadonaen entrar a l'habitació porta, segons latradició florentina, un cistell de fruita iampollesde vi de la vila per celebrar la bona nova. Destil·la un aire fresc de vivacitat i moviment que contrasta amb la quietud ila pau delresta de l'escena. Ghirlandaio ambienta les seves pintures d'escenes sagrades a l'interior de les luxoses cases Florentines i ens recrea aquesta escena de la bíblia mitjançant una transposició a la seva època. Ens explica així com era un naixement a la burgesia florentina en ple segle XV. Per tant podem deduir que la burgesia i la noblesa no alletava els seus fills i deixaven aquesta tascaa les dides. Per contra hi ha un gran nombre de pintors del renaixement que simultàniament creen i recreen l'estereotip de la "Madonna Litta" que ens recorden la importànciade l'alletamenti de l'amor filial que s'estableix entre mare i fill. A la Florència al segle XV les funcions de les dides estaven plenament organitzades i les dides d'aquesta ciutat eren les que millors sous tenien. Elscontractes de lesfamílies amb una dida eren habituals. No estava mal vist que una dona vídua o pobre abandonés el seu propi fill per alletar al bebè d'una altra família. Així doncs moltes dones es desfeien del seus fills per criar els fills dels altres per un jornal. Els contractes eren molt explícits, si les dides es quedaven embarassades deixaven de manera immediat d'alletar ja que es pensava que la llet perdia qualitat. També podien perdre el contracte si es considerava que tenien una mala conducta, poca higieneola llet que produïen era, suposadament,de mala qualitat. Les dides en moltes ocasions treballaven a les cases dels seus amos, però en altres ocasions s'emportaven els nens amb elles, a casa seva, al camp. Hi ha documents que expliquen que moltes vegades acabat el temps concertat entre ambdues parts, que normalment era de dos anys, la dida es negava a tornar la criaturaamb la família o demanava que li deixessin més temps el nen i s'oferia fins i tot a alletar-lo de manera gratuïta. Podeu imaginar l'estima i la relació que la dida podia arribar a sentir i tenir amb la criatura i, al contrari, segur que no era fàcil el moment de separar-se. Les institucions de Florència també contractaven dides per alletar els nens abandonats doncs hi havia gran quantitat de criatures desemparades. Es tenia molt clar que l'única manera de poder fer créixer aquells nens era amb llet humana i tot i així la taxa de mortalitat era enorme, l'evolució de les criatures depenia de la lactància materna i de l'afecte que rebessin de les dides. Així doncs Ghirlandaio té la intenció de plasmar una escena bíblica però el que aconsegueix és explicar-nos la realitat de l'alletamenti la criançadels seus contemporanis, que és la realitat que ell coneixia bé.

stats