On comença la llibertat d'un...

-

...acaba la de l'altre. Aquesta és una de les meves frases preferides i la comparteixo al100%

- Ahir que no sabia de què parla avui vaig veure aquest vídeo del grupMamilactancia. Potser aquests comentaris us sorprendran per part d'una assessora que a mésIBCLC, però vull fer aquesta reflexió i m'agradaria obrir debat per sentir la vostra veu.

Per mi, evidentment, veure criatures mamant no és cap problema és el més normal del món i la visió d'un pit o una mare lactant no m'afecta ni em sembla desagradable ni obscè, ni exhibicionista.

Em costa entendre que algú li sembli que la lactància sigui obscena, desagradable o quelcom similar però puc respectar-ho.

Aconseguir normalitzar la lactància és el que volem totes. Però el que ens hauríem de plantejar és de quina manera la volem normalitzar.

Fa 11 anys quan vam començar amb la Festa de la Lactància Materna per celebrar la Setmana Mundial de la Lactància Materna, la idea de una "tetada"col·lectivaem semblavanecessària,provocador i normalitzador alhora. Em semblava una manera ideal d' ensenyar i demostrar el que fèiem a tothom ( em podeu veure a les fotos!).

Però m'he fet vella i la perspectiva, el temps i la pèrdua d'entusaiamsemal canalitzatm'han demostrar que aquesta no era la millor manera de fer visible la lactància i menys de normalitzar-la.

Cal dir que les "tetades" públiques entusiasmaven a les mares, de fet quan vam deixar de fer-les fa cosa de tres o quatre anys, les mares ens preguntaven per què no la fèiem i es mostraven desolades amb la noticia de que haviem deixat de fer-les.

Però la pregunta era: Com ens veien els altres? Què pensaven els altres quan veien 400 dones alletant a la vegada?

I amb "els altres" vull dir la gent del carrer, la gent que pensa que la lactància materna dura 3 mesos, la dones que encara no tenen fills,els mitjans de comunicació...

I voleu saber la trista resposta? Ens veien com unes frikis, com unes talibanes de la lactància, com unes exhibicionistes... Veien la festa com una mena de circ on la dona barbuda havia estat subtituida per dones amb les tetes fora i criatures amb dents incorporades!

És una mica el que em passa el festes com les cabalatges del orgull gayo tenir que celebrar el dia de la dona treballadora, o qualsevol altre commemoració d'aquest tipus més o menys reivindicativa o cridanera.

Demanar visibilitat d'aquesta manera és en primer lloc, al meu entendre, molt trist. I ho és perquè indica que allò pel que lluitem encara no està normalitzat, vol dir que encara hem de lluitar molt i que la feina no està feta.

I en segon lloc em sembla una manera ideal per ser senyalada "com a..." I jo no vull ser senyalada com a res, vull que les dones lactants puguin alletar on vulguin, que no se sentin senyalades ni que siguin tractades diferent ( sales de lactància)...

Alletar és la nostra decisió però tenim de tenir present que hi ha a qui no li pot agradar, aquest algú ( això sí) hauria de respectar-nos també. Si no vol que no miri perquè no té cap obligació de ser-ne espectador.

Si una dona se sent agreujada perquè la seva opció d'alletar és coartada, qüestionada o prohibida ha de denunciar. Perquè tot i que la lactància és un dret de les criatures i les mares hi ha qui pot intentar vulnerar aquest dret, per tant en aquest cas podem fer dues coses: plantar-nos i reclamar els nostres drets ( si cal s'avisa a la policia local o a la guardia urbana), demanar un full de reclamació si és un local i fer posteriorment un reclamació al Síndic de Greuges. O no fer res i abandonar el recinte o contestar amb més o menys gracia a qui s'ha cregut amb el dret de reprovar la nostra opció.

I què per fer normalitzar la lactància? Doncs alletar amb normalitat... Ahir en ple dia de Sant Jordi vaig veure moltes mares alletant. Una d'elles era asseguda alStarbucksde Gran Via, prop de la finestra amb un cafè XL en un mama i una criatura d'uns sis mesos a l'altre. Tothom que passava per allà la veia, i ella alletava i a la vegada normalitzava la lactància: alletar mentre et prens un cafè en un local públic és NORMAL.

I si algú es sentia ofès, molest o pensava que allò era lleig o obscè girava ( ho hauria d'haver) girat la mirada i seguir el seu camí perquè també era la seva opció i feia ús de la seva llibertat.

*Fotos d'Eulàlia Torras.