- Ja varem parlar en una entrada anterior de què fer amb una criatura “gran” que viu una vaga de lactància
-
Les criatures neixen preparades per mamar, practiquen succió i deglució dins l’úter per poder començar a mamar només neixen, de fet com tots els mamífers, però les nostres petites criatures no saben que sovint hi ha un món "hostil" que els espera i que els complica aquest primer inici de quelcom tan necessari per ells.
Com que sabem que sovint el què seria ideal no és el que realment vivim, anem a veure què seria el millor per les nostres criatures i entendre com sovint, sense adonar-nos-en, els compliquem la vida.
Després del part (respectat, no intervingut, no manipulat per drogues ni obligacions absurdes) la criatura recent nascuda hauria de ser posada pell amb pell sobre el tòrax i abdomen de la seva mare. Les seves mans, macerades amb el líquid amniòtic, el seu olfacte, el seu reflex de cerca, la seva precària vista i els seus reflexes de reptació el faran començar a recolzar-se amb els peus sobre el ventre de la seva mare i dirigir-se amb pas ferm i segur cap al pit on aproximadament en uns 60 minuts s’agafarà al pit, mamarà calostre de manera efectiva i s'adormirà al cap de poca estona. Caurà en una letargia, necessària, per descansar de tan grandiós esforç.
Aquesta primera presa de contacte amb el pit és extremadament important, tot i no ser definitiu és summament important ja que ens evita unes quantes situacions que es poden donar en el moment que la criatura es desperti del seu període de letargia.
Bé, el període de letargia acostuma a durar un màxim de 12h, si passat aquest temps la criatura sembla que no té cap intenció de demanar pit cal actuar per donar-li un cop de mà.
El més important és afavorir el contacte pell amb pell real (res de roba: bolquer i peücs és més que suficient) des del moment que ens sigui possible. Si després de parir no ens han permés gaudir d’aquests moments màgics, afavorir aquest contacte tan aviat com sigui possible.
Una criatura que no ha mamat o no ha pogut mamar, cau en aquest son profund i a vegades quan es desperta posteriorment pot mostrar-se desorientada o enfadada. Pot semblar que no sap mamar o que es baralla desesperat amb el pit.
En aquest moment cal repartir una reacció quàdruple de tranquil·litat i paciència: una per la mare, una pel pare, una pels sanitaris i una per la resta de família.
Si la criatura no ha pres res és bàsic aconseguir una mica de calostre per oferir a la criatura. Hi ha dos mètodes:
Si res d’això funciona i la criatura segueix sense poder agafar-se és possible que aquestes alçades estigui molt enfadada o molt tranquil·la, potser fins i tot adormida. Sigui quin sigui el seu estat ens cal donar-li un nou cop de mà:
1.Si està molt enfadat donar-li una mica de calostre amb la tècnica xeringa dit i deixar que en succioni una mica el que proporcionarà un relax immediat i podrem tornar a intentar l’agafada del pit.
2. Si està adormit o té aspecte de caure adormit sense mamar suplmentar-lo també amb xeringa-dit perquè recordem que dormir no alimenta!
Seguir intentant que s’agafi sense forçar massa, m’explico. Sovint i sense saber-ho manipulem massa a les criatures i abolim els seus reflexos innats. Per exemple: si acostem a una criatura al pit i premem pel cap per dirigir-lo al pit el que aconseguirem és que s’enfadi i es retiri en direcció inversa. Per tant deixar-lo sobre el tòrax de la seva mare i esperar que ell triï un pit i s’hi dirigeixi sempre és la millor opció.
Si cap intent no dóna resultat i la criatura segueix sense poder-se agafar, el següent pas seria buscar una mugronera de la mida adequada i veure si aquestes faciliten la succió. Sovint al ser més llargues activen amb més facilitat el reflex de succió (que es localitza uns mil·límetres abans del paladar dur del paladar tou) Les mugroneres poden ser una crossa molt útil en aquests casos i ens cal recordar que sempre és millor una lactància amb mugronera que una diferida.
Si malgrat tot això segueix sense voler-se agafar ens cal alimentar a la criatura amb llet extreta si la mare pot i vol, i en el cas de no ser possible amb llet artificial.
Posteriorment continuar amb el contacte pell amb pell tant prolongat com sigui possible, mantenir la calma i cercar amb una llevadora, assessora de lactància o IBCLC les possibles raons d’aquestes dificultats. Perquè penseu que ells han nascut per mamar!
