-
Hi ha moments en la lactància que es fa molt costeruda. Quan portes mesos o anys sense aclucar l’ull més de dues o tres hores seguidesla tensió es pot tallar amb un ganivet. Avui deslletament noctur.
-
Abans de res deixar clar que no entraré a valorar si és el millor o no, si cal aguantar ad infinitum i no entraré en cap valoració ni judici sobre les mares que demanen una treva nocturna. Estic convençuda que la lactància és un ball de dos i si un dels dos es cansa de ballar té dret a parar quan ho decideixi.
Dit això anem al gra.
Sovint quan les criatures es fan grans et plantes sense adonar-te’n sobre els 18-20mesos mantenint la lactància diürna i la teta nocturna. Hi ha qui assegura que a mesura que creixen, les preses tan diürnes com nocturnes, es van espaiant i que cal que les criatures a partir dels x mesos dormin tota la nit seguida sense demanar. Potser ja us heu adonat que això no acostuma a ser cert i que sovint les criatures manenten un ritme intrèpid de preses que fan que les nits es converteixin en una tortura difícil de suportar. Per contra, les preses diürnes són més lleugeres de portar perquè la criatura es distreuo va a la llar d’infants o fa mil activitats i deixa més de banda la teta....
Arribats a cert punt moltes mares voldrien seguir només amb les preses diürnes i deixar les nocturnes per poder aclucar l'ull una mica més.
Abans de seguir i per no fer-vos perdre el temps us explico que solucions màgiques no n’hi ha, que normalment un deslletament nocturn requereix temps i nits tenses, que no és simple però que es pot aconseguir i del que es tracta és de fer-ho de la manera més dolça i menys dolorosa per tots.
Consideracions prèvies abans de començar amb qualsevol deslletament nocturn:
Ara us apunto diferents mètodes i vosaltres mateixes, que ja sou grandetes per decidir-vos per un o altre:
-El pacte:
Potser el més simple de tots però que amb nens grans no es pot descartar. S’informa que la mare està molt cansada i necessita dormir. S’informa a la vegada que l’estimes igual i que l’acompanyaràs igual a l’hora de dormir però que no hi haurà teta a la nit. Pot semblar sorprenent però hi ha criatures que ho accepten sense més. No és habitual però sí que ho he vist.
-La lluna i el sol:
Amb nens de més de dos anys se’ls pot explicar que quan “surt” la lluna la teta se’n va a dormir iper tant no hi ha teta quan és fosc. Quan surt el sol o quan hi ha sol (ull amb l’horari d’estiu) la teta segueix a disposició del consumidor.
-La parella entra en acció:
Opció només vàlida per parelles MOLT implicades, amb recursos, imaginació i molta, molta paciència. Hi ha dues opcions: mare segueix dormint a l’habitació, mare dorm en un altre habitació.
Dormi on dormi la mare l’idea és que el pare sigui el que s’ocupi dels despertats nocturns de la criatura, que calmi, mimi i torni a fer adormir a la criatura.
-Dormir amb altres que no siguin la parella:
A vegades cola començar a dormir amb els germans grans ( han de ser grans de veritat) o si la parella queda descartada o no en tenim, una àvia, una tieta, un tiet.... Un familiar amb relació directe amb la criatura i de molta confiança pot dormir amb la criatura unes nits perquè deixi de demanar pit.
- Dormir fora de casa ( la mare):
La més dràstica de les opcions que requereix que una de les dues tècniques anteriors: parella o familia, es posi en funcionament, això sí, lluny de la mare que marxa de viatge o casa d’ algú altre.
En totes aquestes opcions les criatures acostumen a dormir seguit al cap de poques nits i no tornen a demanar pit. Això sí penseu que despertar es despertaran i demanar altres coses: aigua, llet, menjar, petons, cançons..... Perquè les vostres criatures us segueixen necessitant.
