7 ERRORS COMUNS RELACIONATS AMB ELS LÍMITS I LES NORMES
Aquest nou post està pensat per reflexionar sobre com apliquem els límits i les normes amb els infants, pensant just en el que fa que no siguin efectius. Si trobeu que feu de forma freqüent algun d’aquests punts, val la pena que us pareu a revisar les pautes educatives que feu servir per cercar com millorar-les.
Comencem aclarint conceptes en el context educatiu:
- Límit: establir fins a on es pot arribar. (Ex.: T'avisaré com a màxim dues vegades).
- Norma: com es tradueixen els límits a la vida familiar. (Ex.: has de fer cas als pares).
Seguim amb els 7 errors:
1. No acordar entre pares/mares quines són les normes que hi ha a la família i no comunicar-ho de forma explícita als fills/es.
Pensem en acords raonables adaptats a l’edat de cada fill/a, alguns d’ells poden ser pactats. Que s’explica als infants què esperem d’ells els fa sentir més segurs.
Les normes o acords de convivència no han de ser molts i han d'estar formulats en la mesura del possible en positiu i de manera descriptiva.
2. Falta de constància i coherència.
Els infants han de tenir referents i límits estables. Les respostes del pare/mare han d’estar dins d'una mateixa línia davant els mateixos fets. El nostre estat d'ànim ha d'influir el menys possible en la importància que es dóna al que succeeix. Si no fer els deures té una conseqüència avui, un altre dia també.
Igualment és fonamental la coherència entre mares i pares. No contradir-se davant dels fills/es. Si hi ha discrepàncies es recomana que aquestes es tractin en un moment en que els fills/es no hi siguin davant.
3. Cedir després de dir no.
3. Cedir després de dir noUna vegada que hem decidit actuar, la primera regla d'or a respectar és la del NO. El no és innegociable. Quan anem a dir no als nostres fills/es, hem de pensar-ho molt bé, perquè no hi ha marxa enrere. Si estem al súper, ens ha demanat una cosa i hem dit que no, haurà de ser que no.
4. No complir el que es diu.
Aquest fet implica pèrdua de credibilitat i un model d’aprenentatge que no ajuda als infants a fer-se responsables del que diuen que faran.
5. Cridar i perdre els papers.
Partint de la base de que els infants aprenen moltíssim a través de la imitació dels adults referents, no cal afegir gaire més. M’he trobat molts casos en que els infants esperen a fer cas fins que hi ha el crit, perquè saben que aquell és el moment en que arriba el límit. És molt més saludable per a l’ambient familiar que aprenguin que no cal cridar per posar límits.
6. Proposar consignes generals, sense especificar què és el que esperem.
Al nen/a no serveix dir-li, sigues bo, porta't bé o menja bé. Aquestes instruccions generals no li descriuen el que ha de fer. Recomano que expliquem de forma concreta el que esperem.
7. No motivar el procés d'aprenentatge.
Una vegada hem descrit el que esperem, les primeres vegades que les posa en pràctica, és necessita atenció i suport. Poden ser coses noves i requereixen un temps i una pràctica guiada. Valorant positivament els seus intents i els seus esforços per millorar, ressaltant descriptivament el que fan bé i ajudant millorar el que li costa.
Katia Velar Ceballos
Psicòloga general sanitària. Àrees infància, adolescència i família.
Especialista en intel·ligència emocional
