L’últim curs de batxillerat. Estem preparats emocionalment?

Ja sabeu que jo sóc de llibres. Que m'estimo més anar a comprar un llibre que uns pantalons. Doncs aquestes vacances vaig comprar tres llibres - el veritable luxe no és anar d’hotel, és tenir temps per llegir - i n'he tret algunes conclusions. El llibre en qüestió és sobre els adolescents - ja saps, els adorables -.

Faig un incís, per què molts pacients em pregunten, com puc parlar sempre de les persones amb sobrenoms positius. La veritat és que a mi m'ajuda a veure el costat bonic de les persones o del que faig.

És a dir, trobo que si ens diem "Malasmadres" inconscientment ens desvaloritzem cada vegada que ho diem, o ens ve la culpa de tot el que fem diferent de com voldríem. Si als meus adolescents els hi dic “Adorables”, és per recordar-me que en el fons, darrere aquests cabells sobre la cara, d'aquests braços i cames llarguerudes, enganxats al mòbil tot el dia i que et responen amb monosíl·labs; hi ha aquell fill teu que tant acaronaves de petit.

I em passa igual amb el meu marit. Per molt que em tregui de polleguera, si li dic "L'estupendo" em recorda que un dia em va semblar tan estupendo com per casar-m'hi i tot se’m passa. Crec sincerament que si penséssim en les persones i les coses de la vida amb sobrenoms més positius, baixaríem l'estrès del subconscient i ens faríem més empàtics en general. Però bé, ¡això és només una teoria meva!

Dit això, tornem al que he après llegint l'últim llibre d'en Sean Covey sobre els adolescents. El llibre es titula "Les 6 decisions més importants de la teva vida" i és de l'editorial Palabra.

El retrat que fa de la vida adolescent és prou acurat: Els mitjans de comunicació que no deixen de bombardejar-los amb el que necessiten comprar-se. Les festes amb noves drogues de disseny, l'accés a la pornografia en internet com a mitjà educatiu de les relacions sexuals, l'abús sexual i psicològic, el terrorisme global, una competitivitat laboral a escala global enorme, l'atur, la incertesa laboral, la manca de ganes de fer sacrificis per un sou esclau, depressions i pressions per part dels seus propis companys de dècada.

Realment ser adolescent avui dia, és més difícil que mai. Durant la joventut, els nostres fills s'enfronten als reptes més importants de tota la seva vida. «Si durant l'adolescència prenem les decisions encertades, la resta del viatge consistirà, a mantenir-les i collir els fruits» ens diu l'autor del llibre.

És clar que l'important és que ajudem als nostres fills a prendre decisions d'una manera socràtica perquè ells puguin créixer millor.

• Els estudis.Hem de treballar plegats per ajudar-los a descobrir quin son els seus talents i com podem fer que això es transformi en una manera de viure. Per exemple, el meu fill petit vol dissenyar bambes, i no tenim cap referent familiar, ni d'amistats que ens puguin ajudar. Doncs hem buscat cursos per fer sabates, cursos per dibuixar millor, i l'enviarem a estudiar allà on ell pugui fer el que somia. Sé que ell podria fer moltes altres coses, però és el seu somni i la seva vida i com a pares, crec que el nostre deure és fer-li costat. I amb el temps, a poc a poc ja veurà si acaba dissenyant per Nike o obre una botiga de reparació de calçat. Vull dir que els nostres fills han d'anar descobrint quin és el sentit de la seva vida i nosaltres donar suport a què es trobin a si mateixos.
• Els amics. És important que vagin veient que tot i que l'únic que volen és sentir-se acceptats pel grup, el millor és no deixar-se portar i pensar en la classe d'amics que els agradaria tenir. I que amb un bon amic pots anar a la fi del món i que amb un que no gaire, sempre estaràs estirat cap a la pitjor versió de tu mateix. Als pares ens toca estar disponibles per conèixer les seves amistats, obrint la casa per festes, o sopars i anar-los coneixent. I si en algun moment les coses no van bé amb les amistats, viatges i canvis d'entorn són recomanables.
• Les relacions amb la família i els pares. Aquí ell fa preguntes directes ¿Et portaràs bé amb els teus pares? "La qualitat de la relació que vulguis tenir amb els teus pares és una elecció, i es tracta d'una de les decisions més importants que prendràs en la teva vida. Has de saber com construir aquesta relació, encara que passis per situacions difícils, el divorci, una malaltia o què fer quan els teus pares són un veritable desastre" diu l'expert.I jo estic d'acord, no sempre és fàcil, però al final és com tot a la vida. Si decideixes acceptar-los i apreciar-los com són, i et dediques a viure els teus somnis en comptes de culpabilitzar-los de tot el que et va malament a la vida, tindràs molt temps lliure, perquè no caldrà anar a teràpia i abans arribaràs allà on vols.

• Festeig i sexe. ¿Amb qui han sortit i que faran respecte al sexe? «val més tenir clar amb quin tipus de gent surts i què faràs en relació al sexe, perquè si no, una altra persona prendrà la decisió per tu, la qual cosa en realitat no vols que passi». Crec que els hem d'ajudar a saber com actuar intel·ligentment davant el festeig, quin és el problema de centrar la seva vida en una parella, com identificar senyals d'alerta en una relació, tan psicològicament com físic. També tenir cura de les conseqüències de les malalties de transmissió sexual i per què els han d'importar. Tot i que és un tema privat, sempre he tingut converses íntimes amb els “Adorables”, perquè vull que entenguin que no els ha de fer per que jo vegi que es fan grans. I la sexualitat i les relacions sentimentals és una part tan important i que marcarà tant les seves vides, que els pares també hem d’ajudar-los a viure-ho amb seny, goig i alegria.
• Addiccions. ¿Què faràs respecte a fumar, beure, consumir drogues i un altre tipus d'addiccions? Els adolescents estan obligats a saber la veritat sobre l'alcohol, les metamfetamines, l'èxtasi, la cocaïna, i els medicaments que es venen amb recepta mèdica» ens recomana l'autor. Aquí moltes vegades els pares fem de sants, i no ens hem emborratxat ni drogat mai, i així i tot podem parlar amb coneixement de causa. Crec que humanitzar-nos explicant al teu fill adolescent les teves experimentacions i les seves conseqüències, et faran més autèntic i comprendran millor tot el que et fa por. Torna als vuitanta i explica'ls-hi com eres perquè entenguin què pot passar si decideixen deixar la seva felicitat innata en mans de la química.
• Autoestima. ¿Optaràs per estimar-te a tu mateix? «Aprendre a agradar-te a tu mateix també és una elecció. Potser no ho sembla, però és veritat. És qüestió d'aprendre a obtenir la teva seguretat des de dins, no des de fora... Ni del que els altres diguin de tu. És absurd obsessionar-te amb les opinions que uns altres tenen de la teva persona. Però per això cal conèixer com construir els fonaments d'una autoestima saludable, desenvolupar habilitats i talents únics, i explorar en les teves pròpies mines per trobar diamants», conclou Covey.

És important que els nois d'avui en dia tinguin un bon exemple del que és tenir un pensament de creixement, més que un pensament fix, perquè en el món on els tocarà desenvolupar-se i créixer professionalment està ple de dubtes. No sabem com anirà la vida, ni les feines o les relacions del futur.

El que sí sabem, és que, ja no seran mai com nosaltres estàvem acostumats. Hauran d'aprendre a desenvolupar-se amb els reptes, sense caure en la frustració de no poder fer les coses com ells volen fer-les.

Haurem d'ajudar-los a desenvolupar la seva capacitat de resiliència en enfront dels obstacles, a tindre un pensament assertiu i empàtic a més d'un pensament més aviat divergent o creatiu que convidi a l'adaptació continua.

Amb temps, esforç, aprenentatge i col·laboració els nostres fills poden aconseguir qualsevol cosa. És per això que la nostra col·laboració en aquest procés és tan apassionant però sobretot necessària.

Es parla molt d'embaràs, de criança, de fer el vincle, de l'alletament, dels terribles dos anys, però no es parla del necessari i vital que és, ser un pilar en el creixement cap a la maduresa dels nostres adolescents adorables.

Molts pares entren en una espiral de mals humors, incomprensió, d'ingratitud "després de tot el que he sacrificat per tu", que només aconsegueix deixar als nostres fills a la intempèrie d'una etapa que pot estar plena de depredadors influencers que són els que crearan la seva personalitat, si tu no hi ets al costat per acompanyar-los.

Enfortim aquests conceptes començant per deixar-nos temps lliure per estar amb ells des que són petits. Construïm ponts de confiança i d'amor. Deixa que els teus fills et coneguin. Sempre que puguis, parla amb ells sobre quan valores l'esforç que fan en la seva vida, o amb els amics o amb els estudis.

L'adolescència és l'últim pas de la criança. Si els vincles són ferms des de la infantesa, ara tot i la grenya a la cara, els monosíl·labs i el mòbil enganxat a cau d'orella, hauríem de poder dir-los que són estupendissims i adorables, i que estàs ben orgullosa de ser la seva mare. Aquests tipus de llibres m’encanten perquè ens ajuden a parlar amb els nostres fills i a acabar bé la feina. Portar un ésser humà al món requereix un esforç però serà una petita victòria i valdrà molt la pena, n'estic segura.

Feliç setembre família!