Que fem amb la gelosia infantil?

La gelosia en la infància té un cert valor d'adaptació a la realitat. La causa més habitual per la qual els nostres fills poden sentir gelosia, és per l'arribada d'un nou germanet. El nen, acostumat a no compartir ni el temps ni l'atenció dels seus pares, ara ha d'habituar-se a rebre una atenció discontínua, perquè totes sabem que els primers mesos després del part i si ja es tenen altres fills, poden ser extenuants per a tots.

Comprenent la mirada del nen.

La majoria dels pares desitja esperar un temps abans de tenir el segon fill. És normal, necessitem veure'ns en el nostre nou paper de pares, tornar a recuperar temps amb la parella, conciliar la vida laboral amb les demandes del bebè. El nostre primer fill va aconseguint superar tots els reptes que necessita per créixer i nosaltres aplaudim cada assoliment amb una festa, quan deixen el bolquer, quan mengen solets, quan van a escola sense plorar.

Quan tenim al primer fill "encarrilat", decidim que és un bon moment per tenir el segon nen. Per a nosaltres és normal, però per al nen, és incongruent que algú amb qui no pot jugar, que es desperta tot el temps perquè mamà li doni a menjar, que es fa pipi en un bolquer, i que es queda amb mamà tot el dia perquè no va a l'escola, resulti tan adorable per als seus pares. El nen gran comença a reclamar l'atenció que se li donava abans, i en molts casos fa una "reculada" en els seus avanços cap a la maduresa.

L'autoestima baixa, i poden sentir por o ansietat. Si veiem que el quadre de:

• Enveja, ressentiment, tristor, tossuderia o agressivitat cap al nou germanet o cap a nosaltres és molt gran, haurem de buscar ajuda professional perquè tot torni a la normalitat al més aviat possible. Alguns consells per ajudar a crear més harmonia entre germans.

• Si tu estàs bé, tots estaran bé. La salut de la mare després del part és fonamental perquè pugui assumir amb serenitat tots els canvis que suposa ampliar la família. Mantenir el sistema nerviós ben ajustat després del part, una nutrició adequada a les noves demandes i l'aportació necessària de vitamines, faran la nostra maternitat més fàcil.

• Ajustar als bebès després de l'estrès del part farà que creixin tranquils i amb una gran capacitat d'adaptació, busquem una consulta quiropràctica que ofereixi una cura familiar a llarg termini.

• Una bona relació mare-fill minimitza la possibilitat que el nen senti gelosia del nou germanet. Si fomentem una relació amorosa, des del naixement, els nostres nens creixeran amb prou seguretat i confiança per saber que són estimats i no solament per mamà, sinó per tota la tribu.

• Crear l'hàbit de l'afecte a casa. Es fan petons de bon dia, de bona nit, quan marxes, quan arribes, estiguis content o enfadat. I no només als pares, també als germans. Les discrepàncies d'opinió, no minimitzen el nostre afecte. Així que ens estimem i la resta ja ho arreglarem. Això dóna seguretat a tots els membres de la família. Es poden fer jocs en la taula per dir les qualitats boniques que té cadascun, així se'ls anima a superar reptes de forma assertiva. Els llaços d'afecte cal fomentar-los, no cauen del cel.

• Som el mirall on es miren, així que la parella ha de cuidar com es parla, com es tracta davant dels nens. Siguem persones estables i equilibrades.

• Si com a família has decidit que tindràs més d'un fill, com menys distància hi hagi entre els teus fills més fàcil serà la convivència. Els meus fills es porten 11 mesos entre si, i com quan van néixer mai han estat solos, no han sentit que m'han compartit amb ningú, ells van néixer i la mama tenia tres nens. S'han banyat junts, s'han tret el bolquer abans perquè la gran ja no en portava, han menjat "menjar de grans" abans perquè la seva germana gran ja la menjava. Per imitació, tots volien fer el mateix que la seva germana gran, en comptes d'envejar-la. I tot i que és més feina, però on en mengen dos, mengen tres. Tot ho fan junts, al final és molt més fàcil, malgrat que eren tres.

• No hem de cedir davant els petits "xantatges" emocionals perquè estem massa cansades per a una altra batalla. Hem de veure la situació des de la serenitat, si estem cansades, podem deixar als nens algunes hores, amb algú, per tornar a casa amb la mirada més objectiva sobre el que hem de fer per reconduir la situació.

• Estiguem atents al nostre estil educatiu, al clima familiar que hem creat a casa. De vegades sense adonar-nos, congeniem més amb algun dels nostres fills, o els comparem i això crea competència i conflictes.

• Mantinguem un estil d'escolta activa, tendresa i comunicació on tots sentin que tenen un paper destacat i són valorats. Sempre hi haurà moments de tensió, però si criem als nens amb el sentiment de "Tribu", és a dir "tots para un i un per a tots" entendran que la seva actitud i col·laboració té una fita més gran que no és només la seva pròpia satisfacció, sinó que és pel ben comú. I això els dóna una perspectiva més gran. És clar, que aquí el suport de la parella, com a equip, és fonamental.

• Fer calendaris per repartir les tasques entre els nens, farà que sentin que tots col·laboren per ajudar a casa i que cap fa més coses que l'altre. Cada nen és diferent, intenta potenciar els seus talents, no els comparis entre si, i no els desvaloritzis, ni en públic ni en privat.

Parla amb altres mamàs, amb les mestres de la guarderia o del col·legi, apuntat als tallers de maternitat que organitzi el teu especialista en quiropràctica, i fes activitats per recobrar una mica d'espai personal entre totes les teves obligacions. En qualsevol cas, pensem que aquests episodis duraran poc i que amb grans dosis de paciència, afecte i bon humor aquesta serà una altra petita victòria perquè podrem superar-ho tot amb l'amor i la paciència que requereix augmentar la família.