IKEA, aquell lloc on quan hi vas amb la parella en pots sortir sol...sense la parella...cadascú pel seu cantó...després de discutir si al menjador hi queda bé aquell moble de nom indesxifrable (com cony ha tingut èxit amb aquests noms????) o l'altre moble amb un nom més indesxifrable...i que si blanc o si vermell o si negre...
IKEA, aquell lloc on quan hi vas amb nens...t'escaparies per la porta de darrera o la de davant o la del costat o t'amagaries a dins l'armari de nom indesxifrable de qualsevol color...
IKEA, aquell lloc on hi vaig a comprar mobles i surto amb uns coberts i plats de plàstic de colorets.Coses que no necessitem, i les coses que necessitem no les trobem...
IKEA, aquell lloc on hi acabem menjant...i m'encanta...no em fa vergonya reconèixer-ho!!! Tot i que a mi m'encanta viatjar amb avió perquè m'agrada molt el menjar que hi donen...digueu-me sibarita!Tinc el paladar de formigó...zero criteri culinari...A mi, si el menjar és rodonet, tovet i de colors...ja m'està bé...com els nens...i en això a IKEA en són els reis... ...amb el menú "standard" hi entren 15 mandonguilles i per 1 € més n'hi pots afegir 5, però...i treure'n?? No es pot?? Un paradís per mi...espectacular...i super bé de preu...no ens enganyem! ...ara bé...si hi vas amb nens (com a mínim amb els meus nens) acabes engolint el menjar!!! Suposo que per això és un menjar tan fàcil, perquè puguis menjar amb una mà (o sense mans si molt m'apures) i amb l'altra puguis estar pels nens!!!! En el nostre cas, comencem a menjar i al minut 1, el Martí i el Nil la comencen a liar.Hem hagut de treure els 5 ninotets de 4 peces cadascun perquè es distreguin...i...multipliqueu...5x4=20 peces escampades per terra!!!!Mires a les altres taules i semblen "Les famílies perfectes" amb nens i nenes asseguts menjant i sense cridar, i la meva família semblem uns "neandertals" menjant, cridant, aixecant-nos, essent mirats i fulminats per la família de la taula del costat que té dues nenes perfectament assegudes amb les dues natges clavades a la cadira,...i que deuen desconnectar quan arriba l'hora de dormir com si fossin robots... La meva mirada torna a la taula i veig el Martí o no el veig perquè està recollint peces de sota les taules alienes. El Nil amb un nino, i, a sobre del nino, un tros d'aquella pastanaga groga que tenen a l'IKEA i que, curiosament, està bona. L'aigua, la meitat a l'ampolla i l'altra meitat a sobre de la taula. I plats començats, barrejats, per acabar, per no acabar, el salmó barrejat amb l'extraordinari pastís de formatge i, jo, fotent-me el tallat amb el vas d'aigua que havia begut el Nil, perquè ja no sé quants vasos diferents s'han d'agafar per anar reomplint, peròla qüestió és que sempre arribo a la taula i em descuido alguna cosa...
...i el més fotut de tot és que hi tornem. Suposo que a l'IKEA, la gent segreguem l'hormona que segreguen les dones quan passen pel part, l'oxitocina, ( o han trobat la manera de llançar-la a l'ambient com si fos un perfum) i que fa que s'oblidin dels mals moments que hi passen, per així, poder tenir més fills...Deu ser que l'IKEA és el més semblant a la sensació de parir que podem tenir els homes: És dur, quan hi estàs passant, et repeteixes que allà no hi tornaràs, però al cap d'uns dies, amb l'oxitocina a tope, i al cap d'uns 9 mesos d'haver-hi anat per última vegada, te n'oblides, caus en la temptació i hi tornes...demano "vasectomia d'IKEA"per no haver-hi de tornar!!!!
