Personetes Creatives

Enric Bastardas

Un canvi de paradigma educatiu...posem-nos seriosos avui...

Avui, després de llegir i rellegir el diari ARA, m'ha vingut de gust recuperar un post que vaig escriure al meu blog el dia 14/03. El vull compartir amb tothom que tingui una estoneta per llegir-lo...són deu minutets...

Sé (o crec) que el post d'avui pot ser una mica controvertit. El tema que tocaré és prou seriós perquè pugui generar debat, però ja m'agrada i també m'agradaria que la gent que em segueix i la que no, però llegeix els meus posts, hi digui la seva i d'aquesta manera enriquim un debat prou important per l'educació de les personetes creatives que tenim a casa i que s'han d'encarregar del món d'aquí a uns anys…

Hi ha un tema que fa temps que ens ronda pel cap a la meva dona, la Mariona, i a mi. La qüestió és que nosaltres creiem que els nens/es no s'haurien d'endur la feina (els deures) a casa. I provaré d'explicar-ho el millor que pugui…

Parteixo de la idea que l'educació, a part de donar-nos uns coneixements, és una de les eines més importants per formar-nos com a persona i que ens ensenyarà a moure'ns pel món. Dit d'una altra manera, ens dóna una part molt gran del nostre mapa. El nostre mapa de creences…per exemple. I amb això què vull dir?? Doncs que si des de ben petits ens hem acostumat a emportar-nos la feina a casa, per repetició, els camins neuronals que es fan al nostre cervell, ens diuen que això és el que hem de fer…endur-nos la feina a casa. I després, quan som adults, ens diuen que no ens emportem la feina a casa i que desconnectem. No creieu que amb 8 hores (o 10…o les que siguin) n'hi ha prou? Com vaig dir a l'anterior post, el 90 % de fer de pare/mare és ser present a la vida del nostre fill. Si ens enduem la feina a casa, ja us asseguro que aquest percentatge baixa notablement, a no ser que dormim menys (pares i fills)...

I clar, és molt fàcil desfer unes creences inculcades durant 10 anys, com a mínim, i en els moments que la nostra plasticitat cerebral és més potent i que ens és més fàcil que les creences ens siguin inculcades, per després, quan és un xic més difícil…canviar-les!!!!!

Jo crec que amb les hores lectives acadèmiques n'hi ha d'haver prou perquè el nen/a aprengui el que se li vol ensenyar (que ho aprengui o no dependrà tant de les habilitats del mestre perquè el nostre fill se senti interessat en les matèries que es donen com de les habilitats del nen). Si algun dia concret no hi ha hagut prou temps per acabar alguna activitat o exercici, crec que es podria habilitar mitja hora després de classe perquè el puguin acabar i perquè els pares, quan anem a buscar el nostre fill, ens poguéssim quedar i ajudar-lo amb el que necessiti…i així podrien deixar la bossa a l'escola i ens estalviaríem més d'un mal d'esquena...i de dos...i de tres...que semblen tortugues, pobrets!

Hi ha mètodes perquè els pares s'involucrin en l'educació escolar del seu fill, més enllà d'ajudar-lo a fer els deures a casa, com per exemple anar a les seves classes ( de tant en tant…no us espanteu!),….els pares poden donar el seu parer en l'educació escolar del fill i involucrar-se via AMPA proposant idees, activitats,...

La idea principal que hi ha darrera de tot això és la FLEXIBILITAT: Flexibilitat de l'escola…Flexibilitat dels pares i mares…Flexibilitat de l'alumne…Flexibilitat de les institucions…Flexibilitat…Flexibilitat…en un mercat laboral (el que en queda!) molt flexible i en un moment que tot canvia molt ràpid, l'educació no pot ser tan immobilista i no podem tardar tant a modificar-la.

I la segona idea fonamental per mi és que ha de ser MULTIDISCIPLINAR, però d'això ja en parlaré en un altre post.

L'alumne ha de saber moure's en diferents camps i relacionar-los entre sí. L'alumne ha de poder ser MULTITAREA i poder fer vàries coses a l'hora. No pot ser que els demanem concentració durant una hora en una sola cosa si, després, quan busqui feina li serà important saber fer moltes coses i en un mateix moment (si els ordinadors, tablets,… ho fan…els que les fem i faran servir…no ho poden ser de multitarea????). Hi ha temps per tot (o gairebé tot) i crec fermament que seria molt útil la MEDITACIÓ quan arribin a classe (els ensenyaria la part de concentració i focalització que puguin necessitar i els crearia un hàbit que els seria molt útil de cara a evitar l'estrès en un futur…o present).

Al final, si no fem res, l'educació serà una illa totalment separada del món real i quan els alumnes acabin l'escolartització es trobaran amb uns coneixements i una metodologia de treball molt diferent de la que se'ls demanarà a la feina…i això no ens ho podem permetre!

Estarem d'acord que l'educació actual no és excel.lent, que hi ha camí per millorar, i que posar-nos com a mirall Finlàndia, està molt bé…però cada nació té la seva idiosincràsia i ha de trobar la seva fórmula d'educació amb la qual se senti còmode.

NOTA: és important dir-vos que estic parlant d'educació escolar…dono per suposat que els pares/mares eduquen els seus fills quan arriben a casa...

També entenc que si es fan controls per saber si l'alumne ha après (i incorporat) el que se li ha ensenyat hagi de dedicar unes hores a estudiar, però cada vegada haurien de ser menys hores ja que els típics controls que es feien de memoritzar el que t'han ensenyat de poc serveixen. Tots hem estat conscients que al cap de dos dies d'haver estudiat per un examen ho hem oblidat…I a més, actualment, no crec que sigui tan útil el fet de memoritzar com el de saber buscar informació, destriant la important de la palla, i relacionar-la entre sí…i això s'ha de poder fer a classe…no cal fer-ho a casa!

Entenc que no és un canvi fàcil. És un canvi de paradigma educatiu. És un canvi de creences…popular. Molt més potent que un de personal. Però jo ho tinc molt clar…el nen necessita temps per jugar i per experimentar…per experimentar jugant!!! per jugar experimentant!!!! Digueu-ho com volgueu, però si després de les classes té extraescolars i després té deures…quan juga?? Per cert, i com a parèntesi…jugant també s'aprèn…

Amb tot, no vull que us prengueu això com a dogma. És el que jo, i la meva dona, creiem, és el que nosaltres esperem de l'educació dels nostres fills, i farem tot el que estigui a les nostres mans per canviar-la. En un proper post explicaré perquè crec que la PNL hauria de ser assignatura obligatòria a l'escola.

Us diria que és un objectiu que ens hem posat amb la meva dona, però com que no és, només a les nostres mans, som coherents, i, tot i ser totalment definible, trossejable i ecològic…el posarem a la nostra llista de desitjos…però a dalt de tot, això sí! Estem a favor de la Revolució Educativa.