Papa, juguem a escacs que jo ja en sé...

És la frase del Martí de fa un parell de dies. La Mariona se'n va anar a comprar-me un regal perquè el poguessin escollir els nens, i el Martí va decidir comprar uns escacs. Ja m'agrada ja. El Martí li agrada jugar molt a jocs amb molta acció i moviment (el Nil ja ni us ho explico!). Li dic que no són com els escacs de la pel.li Harry Potter, no fos cas que es pensés que pujaríem a sobre de les peces i que cobrarien vida. Ja ho sap...que no.

Jo, diguem que sé les regles dels escacs, però no sóc especialment bo. Ell em diu que ja en sap. Comencem, i sí, sap els moviments de les peces i el veig bastant desimbolt. Fins que arriba el moment de matar-me la peça que es mou en diagonal, i va i deixa anar la frase de la foto adjunta.. Ho sento. No vaig poder aguantar-me. Vaig caure rodolant a terra del riure. El vaig corregir, entre somriures. "És que papa, s'assembla molt!" No ho negaré. S'assemblen. Sabeu a la peça que em refereixo, oi?