Personetes Creatives

enric bastardas

Confidències i petons amb gust de pa amb nocilla.

Petons amb gust de pa amb nocilla

Confidències. Zoom

Confidències. / enric bastardas

Aquest any o curs escolar o any acadèmic o any natural que n'hi dic jo ( de setembre a juliol) m'he proposat escriure més. Bé, vull dir seguir escrivint amb regularitat de dilluns a dijous, però tornar als posts de lectura. No tan visuals potser, però és que sento que he d'explicar més coses.

I és clar, aquesta setmana ja m'he saltat el post de dilluns i avui és dimecres, però no em negareu que aquesta setmana és especial. Ahir dimarts era 11 de setembre i avui dimecres la tornada a l'escola del Martí i el Nil. Acceptareu que era un bon dia per escriure avui i no dilluns. El tema polític el deixaré de banda. En tot cas qui vulgui seguir la meva vessant més política, si se n'hi pot dir així, que es passegi pel meu twitter a @enricbastardas. Aquí m'agrada parlar més de Personetes, i si pot ser Creatives, millor. I si són el Martí i el Nil, millor que millor. Així que, després d'aquest preàmbul començo el post que tinc al cap.

Confidències. A cau d'orella i en veu baixa. Molt baixa. Xiuxiuejant. Però aquell xiuxiueig de nen de 5 anys o de 7 anys, que, de vegades, és més alt que el volum d'un adult parlant en volum estàndar. Venen de les confidències entre ells dos. Tot l'estiu compartint experiències que ara les han de compartir més. I millor. Amb els seus amics i amigues.

Quines ganes tenien de retrobar els seus amics i amigues el Martí i el Nil. Enormes. Tantes que el Martí s'ha llevat a la mateixa hora que nosaltres. Ha esmorzat (cosa que no fa gairebé mai). S'ha vestit de pressa. Ens ha ajudat a fer-se la bossa. S'ha fet el pa amb nocilla (amb extra de nocilla òbviament). I ha anat a despertar el Nil.

No us enganyaré si us dic que jo ja tenia ganes que comencessin l'escola. De fet, ho he sentit a dir a més d'un pare o mare aquests útlims dies. Els últims dies d'estiu es fan llargs. S'acaben els recursos. Les energies. La paciència. S'acaba tot...

Però és que tenien moltes ganes de retrobar amics. D'explicar-se l'estiu. Un explica les seves vacances. L'altre les seves. Sense escoltar-se. No és un dia d'escoltar-se. És un dia de parlar. D'explicar. De "jo he fet", "nosaltres hem fet", "nosaltres hem anat", "jo he vist", .... També és el dia dels "jo més..." o dels "i perquè nosaltres no...". Són confidències de les seves. Ja me´ls imagino tornant a la tarda. "Saps papa l'Aleix..." i "Saps on ha anat la Núria... i "Saps què m'ha dit el Gerard...". I tot seran confidències.

N'hi dic confidències tot i que ens les expliquen. No són secrets. Són confidències. Són importants per a ells. Són 2 mesos que no s'han vist ni han parlat. Moltes coses. Moltes experiències. Estius. Els estius donen per molt. Són un estiu per amic. Multipliqueu. Moltes confidències...

...i ara. Ara. Ara, ens les expliquen. I si em diuen: "Papa, saps què...", els diré "què, què...vull saber-ho tot...", perquè arribarà un dia que el primer dia d'escola serà que ja aniran sols o faran que els deixem una mica més enllà de la porta de l'insti i els petons potser seran llunyans, al vol o d'amagatotis. I les confidències seran confidències. De les de veritat. Entre amics. I els pares no les sabrem. Ni falta que farà. Però mentre ens les vulguin explicar, les escoltarem. Tant se val si l'Inti ha anat de vacances a França o si el Julià fa gairebé metre i mig o si el Martí li ha picat una medusa. La gràcia és que ens les expliquen. Que les volen compartir. Que volen que els escoltem. Confidències.

I una confidència meva d'avui és que tenia ganes que el Martí i el Nil comencessin l'escola, però que miro i remeno les fotos del rodet per posar al post i els trobo a faltar. Que són molts dies i moltes hores, coi. Avui m'he endut dos petons amb gust de pa amb nocilla.