Pedra, paper, tisora

Meritxell Almirall López

Podem ser amics dels fills?

Fa uns dies en una trobada informal de feina va sorgir la idea de si és bo o no ser amics dels fills.

Sobre la qüestió, com us podeu imaginar hi havia disparitat d'opinions i cadascuna d'elles amb arguments ben diferents a favor o en contra.

Què vol dir ser amics? Què és per vosaltres l'amistat?

En moltes relacions de parella s'ha començat per una amistat que poc a poc s'ha anat transformant en quelcom més, han aparegut sentiments i emocions nous més propers al desig, a l'amor... i simplement hi ha hagut un creixement, una evolució de la relació inicial d'aquestes dues persones. Però això vol dir que ja no hi hagi amistat?

I amb els fills no es pot tenir una amistat també? Ser un bon amic té moltes similituds també amb el fer de pares: acompanyar, recolzar, gaudir dels moments (bons i no tant bons) empatitzar... però també una vessant no tant dolça de la relació: hauria de ser poder dir que t'agrada i què no t'agrada del que fa, aconsellar sense ferir, preocupar-se pel seu benestar....

Personalment entenc que cada relació amb les persones del nostre voltant és diferent, van acompanyades de regles implícites que es van construint amb el temps... hi ha moments en la vida en que prendran més rellevància i altres que no tant. Els amics també ens decepcionen, ens fan mal, ens fan riure i sobretot evolucionar com a persones.

És incompatible tenir una amistat amb els fills?

Dependrà del nostre concepte d'amistat. Si per nosaltres un amic és aquell amb el que puc sortir de festa, passar-m'ho bé, hi és als moments difícils però no admeto que faci "crítiques" constructives... serà difícil establir una amistat així amb els nostres menuts.

Si tenim un significat diferent potser si serà compatible.Sempre i quant aquest fet, no sigui un obstacle per fer un bon acompanyament en el procés de creixement dels petits. Hem de ser prou honestos per entendre que ser pare i mare també implica viure i compartir situacions difícils amb ells, que no ens agradaran a ningú, però que malgrat això també n'hi ha de molt i molt satisfactòries.

Per tant, ser pares, per mi també és ser amics. Amics i moltes més coses! Un fill és una relació per TOTA LA VIDA així que cuidem-la molt!

Què en penseu vosaltres?

També podeu trobar-nos a www.sompares.com, Twitter i Facebook.