Avui m'agradaria compartir amb vosaltres una cita de Patty Wipfler, una de les precursores del que en l'actualitat és la conexió emocional amb els nens. Un nen que plora probablement no es tranquilitzarà pels intents que facis de satisfer les seves necessitats. A qui necessita és a tu, no a les coses que fas. Necessita sentir-se conectat amb tu. Només un sentit de conexió prou fort farà disminuir aquests sentiments negatius tan intensos. Crec que és una d'aquelles frases que donen molt en que pensar i reflexionar. Sovint quan sentim al nostre fill plorar ens encaparronem en esberinar què li passa i no ens aturem a pensar que lo important potser no és tant el QUÈ, el motiu pel qual està en aquest estat d'angoixa o tristor, sinó el PERQUÈ. Posant un exemple més concret, si un petit es posa a plorar perquè no li ha sortit bé dibuixar una rodona pensem que hi ha al darrera d'aquest desencadenant. Hi pot haber inseguretat, frustració, falta d'autoestima... i això es resoldrà en quan sàpiga dibuixar bé la rodona? Què en penseu? Tambe podeu trobar-nos a www.sompares.com, Twitter i Facebook.
1 min
