Criatures 29/04/2017

'Oh, happy day!'

3 min

No fa gaires dies que TV3 ens va oferir la final de la quarta edició del seu concurs Oh, happy day!, amb la brillant actuació de tots els grups musicals que hi havien participat i l’entranyable resultat, favorable als dos adolescents que formen el grup Friendship Sound.

Essent com és aquest un concurs musical, i essent com és que els meus coneixements sobre música són aproximadament entre nuls i escassíssims, els meus comentaris s’adreçaran més aviat a aspectes de tipus lingüístic, que és un àmbit en què em moc amb més comoditat.

I, efectivament, no puc per menys que fer-me ressò d’un fet sociolingüístic que és certament preocupant. El concurs és íntegrament pensat i realitzat en català sense cap mena de vacil·lació. L’escassa presència de comunicacions en castellà ha estat deguda a la intervenció individual i per pròpia iniciativa de determinades persones que, pel que sembla, no deuen fer servir el català gaire sovint. Res a dir-hi.

Les cançons han estat majoritàriament cantades en català, fins i tot quan es tractava de peces concebudes en altres llengües. Sense cap voluntat de precisió perquè no en tinc dades objectives, diria que la presència del català cantat ha estat al voltant del 60%, mentre que el 40% es va repartir de manera molt desigual entre l’anglès, clarament majoritari, i el castellà, amb una presència molt menor. No recordo si Le Due Donne van cantar alguna peça en italià.

El detall en què vull centrar la meva atenció, doncs, és el nom dels grups musicals participants: Sound Six, Friendship Sound, Jukebox, Not Named, 4Gami, Obmud, Henna, Loka Linda, Le Due Donne, Kundala, Acústic5 i Sotavent. De tots dotze, només els dos últims tenen un nom en català. En el cas d’Acústic5, em permeto d’afirmar-ho tan sols per la presència de l’accent, que si no, tampoc; perquè essent el número 5 el nombre inicial de components del grup, la seva col·locació després de la paraula ‘acústic’, que al seu torn, evita la essa com a marca de plural ens recorda la morfosintaxi de títols en anglès, com ara The Magnificent Seven (‘Els set magnífics’) o The Secret Seven (‘Els set secrets’). Potser el més natural en català hauria estat ‘Cinc Acústics’ o ‘5 Acústics’ Per la seva altra banda, Sound Six, Friendship Sound, Jukebox i Not Named tenen el nom descaradament en anglès i 4Gami i Obmud es pot dir que també, ja que el primer, el pronuncien sistemàticament Forgami (four gami) i Obmud és el nom de l’entranyable elefantet animat Dumbo escrit a l’inrevés. I ja se sap que Dumbo, és una contracció de dummy boy, que en anglès equival a ‘noi ximple’ en català. Henna és un nom de procedència àrab, Loka Linda és clarament castellà, Le Due Donne és italià i Kundala pren el nom d’una ciutat de l’Índia.

Ja sé que el que es busca no té una finalitat perversa i conscientment anorreadora d’una cultura o d’una llengua, sinó donar-hi un toc d’internacionalitat i una pàtina d’exotisme que són comercialment molt rendibles, però si hi afegim que tot això té lloc en el marc d’un concurs de la televisió catalana que, a sobre, es diu Oh, Happy day!, hem de concloure que el culte que rendeix la nostra societat a la llengua anglesa és desmesurat i diu molt de l’actitud del nostre poble envers la pròpia llengua, que pel que es veu, no deu considerar útil per al llançament professional dels seus valors.

Fixeu-vos-hi: Què hauria passat si alguns d’aquests grups s’haguessin batejat amb el seu equivalent en català? Posem per cas, ‘So de sis’, ‘Sons de l’amistat’, ‘Capsa de música’ o ‘Sense nom’? Probablement, que enlloc més que a Catalunya, no s’entendria el seu nom. Ara bé, estem segurs que tothom entén a casa nostra què volen dir tots aquests noms en anglès? Estic convençut que no i, fins i tot, que hi ha qui té problemes per recordar-los precisament perquè no li diuen gran cosa. I, tanmateix, estem disposats a renunciar-hi i ho trobem d’allò més normal.

Aquest fenomen no és exclusiu del català. Passa en totes les llengües en una mesura o una altra, excepte entre els anglòfons, que no necessiten cap mena d’exotisme i amb la seva llengua en tenen ben prou. En aquest sentit, el català no fa més que seguir una tendència general, que és el d’entrar en un terreny veritablement perillós, on les llengües van perdent a poc a poquet la seva essència, engolides per una globalització despersonalitzadora i inhibidora de peculiaritats col·lectives excessivament minoritàries i incòmodes. En castellà, en francès, en alemany, no hi ha perill, però en català...

stats