ParAules (PARlant des de les AULES)

ParAules (PARlant des de les AULES)
Jordi Sedó

Nova carta oberta al president Rajoy

Aquest article va ser publicat al diari "El 9 Nou" el dia 23 d'octubre de 2017

Senyor Rajoy,

Heu afirmat sovint que l’aplicació de l’article 155 depenia només del President Puigdemont. Res més lluny de la realitat. Només heu de donar una indicació als senadors del vostre partit perquè no s’apliqui. Prou de discursos tramposos, senyor Rajoy. La situació a què ens heu aconduït és culpa vostra, del PP i del cor de partits amb nul·la sensibilitat catalana que us fan la gara-gara: PSOE, PSC i Ciutadans, amb la complicitat de la Unió Europea.

Per què heu deixat podrir-se aquesta situació? Hi ha una respectable quantitat de catalans de procedències diverses que vol la independència d’aquest país. El dia 1 vau destruir a cops de porra l’única cosa que podria haver revelat al món si som o no som majoria, però el que és segur és que hi ha entre un 70 i un 80% de catalans que –en un sentit o en un altre– volem votar i que estem disposats a acatar el resultat d’aquesta votació. I la vostra responsabilitat de govern no us permet deixar sense resposta el que us demana un percentatge tan alt de la població. Des del punt de vista de la democràcia més elemental, teníeu l’obligació de promoure activament un canvi en la Constitució que permetés el referèndum legal a Catalunya.

És que els nostres drets no mereixen ser respectats? No mereixen ni tan sols que en parlem? No mereixen, si més no, que se’ns doni l’oportunitat de comptar-nos per poder posar damunt la taula les solucions que convingui?

Perquè què oferiu als catalans? Només heu sabut amenaçar-nos. Mentir-nos escampant vergonyosament entre els espanyols de bona voluntat la idea que, a Catalunya, no hi ha convivència quan sabeu del cert que això no és així. I dient que els mestres adoctrinen en l’odi a Espanya. Vergonya us hauria de fer! D’odi a Espanya, no n’hi ha a Catalunya, però si alguna cosa l’atia és la policia espanyola quan pega amb ràbia a gent indefensa; és la Fiscalia, aquella que afina les coses, sabeu...?; és un Tribunal Constitucional que falla sempre contra les nostres lleis i, naturalment, l’acció del vostre Govern, que avui pretén que s’apliqui el 155 amb una extrema duresa. No voleu resoldre la situació. Voleu humiliar-nos. Ens voleu vençuts. Però no ens convencereu. El problema persistirà encara que la vostra força arribi a aixafar-nos amb les vostres males arts. I llavors, què fareu? Més repressió...?

No heu estat capaç d’afrontar un referèndum perquè no voleu reconèixer Catalunya com a subjecte polític, però també perquè us fa por perdre’l. Tan poc hi creieu en Espanya, que no us veieu capaç de convocar un referèndum, fer campanya pel no i guanyar-lo. Això és el que passa. No heu sabut vendre’ns Espanya perquè ni vós hi creieu, en aquesta Espanya que es desfà damunt de la seva corrupció i damunt la cega negació de la seva naturalesa plurinacional, una Espanya on la separació de poders és fictícia, una Espanya que deixa delinqüents al carrer i empresona bona gent, una Espanya que, en el súmmum de la perplexitat que provoqueu a Europa i al món sencer, ara té, fins i tot, presos polítics, una Espanya que soscava traïdorament l’economia de Catalunya pressionant les empreses perquè abandonin el territori, una Espanya que manté un govern que envia la seva policia a agredir salvatgement les persones que fan cua per votar, una Espanya que té una monarquia que ha decidit ignorar els dos milions i mig de ciutadans amb els quals m’identifico...

Què oferiu perquè canviem de parer? Jo us ho diré. No heu fet ni una sola proposta. Ens oferiu la mateixa Espanya on els independentistes hem passat de ser una opció poc significativa a gaudir de majoria absoluta parlamentària perquè això no hi ha qui ho aguanti. Una Espanya així, senyor Rajoy, no ens interessa gens.

Heu entrat a cavall a les nostres institucions quan, a Catalunya, sou la cinquena força parlamentària, amb una representació ben poc significativa i un sol alcalde en una població de menys de 500 habitants. I, en aquestes condicions, us disposeu a arrogar-vos les funcions del nostre govern i a tutelar l’acció dels diputats que hem elegit democràticament. Però què us heu cregut...? Espero que no trigueu gaire a adonar-vos de les dificultats que presenta governar un país contra la voluntat de la seva gent.

Cada cop hi ha més abandonaments del vaixell, senyor Rajoy. Acaben de caure quatre alcaldes del PSC, entre ells, el senyor Mayoral de Granollers, que no estan disposats a continuar avalant amb el seu silenci aquest atropellament. Reconec el seu gest, però no es pot ignorar que haurien d’haver actuat molt abans, quan la situació encara no estava tan podrida. Perquè el PSC, capitanejat pel senyor Iceta, ha fet també un paper ben galdós en tot aquest afer. Se’n diu col·laboracionisme. Us imagineu, dintre d’uns dies, l’avui senador Montilla votant la suspensió de facto de la institució que va presidir? Des del seu càrrec, ell mateix va avisar que es podia produir un cert nivell de desafecció dels catalans envers Espanya arran dels vergonyosos fets que van concórrer en l’aprovació de l’actual Estatut: recollida de firmes i posterior “cepillado” del text quan ja havia rebut l’aprovació del 90% del Parlament català i havia estat sancionat positivament en referèndum legal per la població de Catalunya. I la democràcia...?

Sort en teniu que, de moment, encara us podeu emparar en la Unió Europea, que en tot aquest afer, s’ha comportat d’una manera ben decebedora fins avui. Tant, que, quan Catalunya assoleixi la independència, ja ens ho pensarem, si volem ser-hi perquè no sé si ens interessa gaire formar part d’un club d’estats amb unes actituds d’inhibició com les que han mostrat davant tota aquesta flagrant vulneració de drets humans. Qui no sé si es podrà permetre ser-hi, per cert, serà Espanya, sense la part de PIB que hi aporta Catalunya.

En fi, senyor Rajoy, que ens ho esteu posant difícil als catalans, no hi ha dubte. Ara, del jardí en què us heu ficat, tampoc no us serà ni fàcil ni gratuït sortir-ne. Us ho desitjo vivament i, des dels límits que imposa el respecte per les persones i per les institucions i amb mitjans estrictament pacífics, faré tot el que modestament pugui perquè així sigui.