“Quan li apropo la cullera, plora”

Fa pocs dies em va venir a veure a la consulta una mare molt preocupada explicant-me que el seu fill plorava cada vegada que ella s’acostava amb la cullera. La mare ja no sabia com fer-ho. Ho havia provat tot. Fer l’avió, deixar-lo jugar amb la tauleta, posar-li els seus dibuixos preferits, cantar-li cançons, explicar contes... Però no hi havia manera. El seu fill no volia veure la cullera ni en pintura.

Aquest és un problema prou habitual malgrat que sembli una contradicció, sobretot perquè els nens petits acostumen a posar-s’ho tot a la boca. En canvi, la cullera, no. Com és això? Quina experiència ha viscut aquest nen amb la cullera que, en comptes de veure-hi una eina per menjar, hi veu un monstre que el fa plorar?

Probablement, i amb la millor de les intencions per tal procurar que el nostre fill no mori desnodrit, l’haurem obligat a menjar amb aquella cullera. Encara que el nen no tingués gana o no li agradés allò que havia de menjar.

I aquest és el punt clau si no volem que el nen plori quan veu la cullera: No l’hem d’obligar MAI a menjar i hem de respectar la seva sensació de gana i sacietat. És a dir, si un nen no obre la boca o gira la cara significa que no en vol més. Així de senzill. Respectem-li.

D’altra banda, si el nen ens allarga la mà per agafar la cullera, probablement el què vol és menjar sol. Segur que ho embrutirà tot i anirà molt més menjar a terra que a la seva boca... però n’està aprenent. Deixem-lo que ho faci i després ja netejarem.

Un altre punt important és quin menjar li donem amb la cullera. Normalment són purés. Cal realment donar purés als nens? No passa res si ho fem, no els hi fan cap mal, però potser al nen li agradaria més agafar amb les mans algun macarró d’aquells que menjarem nosaltres per dinar...

A partir dels 6 mesos, podem anar introduint l’alimentació complementària, a banda de seguir amb la lactància materna o el biberó. La funció d’aquesta alimentació és, tal i com diu el seu nom, complementària, és a dir, el seu objectiu és anar introduint el nen en el món de l’alimentació adulta perquè a partir de l’any aproximadament ja podrà menjar com nosaltres.

L’alimentació complementaria serveix doncs perquè el nen aprengui a posar-se ell mateix al cullera a la boca, descobreixi que pot beure amb got, provi aliments...

L’objectiu no és que el nen s’acostumi a menjar un puré que li preparem només per a ell, seguint unes proporcions mil·limetrades i que a hores exactes ens encarregarem d’entatxonar-li a la boca.

L’alimentació complementària serveix perquè aprengui a menjar, tranquil·lament, sense nervis ni crits.

També et pot interessar:

• Com aconseguir que un nen mengi
• Si el teu fill ja té un any, t'interessa saber això