Fer classe a parvulari és una passada, així de clar; els alumnes més petits viuen el dia a dia amb un entusiasme que podria contagiar d'optimisme i vitalitat la Bruixa Avorrida de les Tres Bessones. Quan els tinc reunits, tots ansiosos de moviment esperant instruccions, em quedo parat davant seu amb posat seriós, respiro profundament, tanco els ulls i de reüll veig que m'imiten, tot seguit comença el ritual d'entrada de cada sessió: faig sí amb el cap mentre dic "Si". Fan el mateix. Dic "Cul" i em toco el cul. Riuen i m'imiten. Ara toca fer banyes amb els dits al cap; diem "Mu", ja va rodat. Aixequem tres dits i diem alhora "Tri". Tornem a fer i dir "Si" una altra vegada. I per finalitzar mans a davant de la cara i "Taaaaaat": si-cul-mu-tri-si-taaaaat.
- I ara ho farem més ràpid, qui s'hi atreveix?
Tots aixequen el dit alhora i salten, després callen de cop quan veuen el meu posat concentrat just abans de tornar-hi.
