L'apunt docent

Jordi Roca i Font

Parlar de l'estat del benestar

Una alumna d'origen xinès de deu anys em deixa bocabadat:

- Si jo no hagués estat adoptada ara estaria treballant en una fàbrica.

Cap facultat et prepara per a respondre una afirmació d'aquesta magnitud però l'experiència diu que és moment de desar la programació prevista i aprofitar el moment. De vegades passen aquestes coses, programes la sessió i dins del cap la visiones en forma d'arbre amb les seves branques més o menys llargues segons les diferents variables que poden sorgir o partir de reaccions fruit de calculades intervencions interessades. Això ho trenca tot, demà ja continuarem el temari; avui parlarem, ens informarem i debatrem el que calgui i si cal afegir una estona l'afegirem.

Zoom

M'agrada explicar als meus alumnes que viuen en un país que té estat del benestar i que qualsevol persona té el dret -entre d'altres coses- a l'educació i a la sanitat. Aquestes coses s'han de valorar precisament ara que hi ha una crisi de valors per un costat i una crisi-estafa que fa trontollar l'estat del benestar per un altre costat. No, no em dedico a la cançó protesta amb els meus alumnes, per això ja tinc aquest blog. Part de la meva feina, o almenys això penso jo, és fer reflexionar els meus alumnes sobre diferents temes que els envolten i tot i que la Xina, Bangladesh, Tailàndia o Malàisia els queda molt lluny han de saber que part de la roba que portem és fabricada en aquests països en les pèssimes condicions que aquí es donaven fa moltes dècades. I vull que sàpiguen perquè i vull que preguntin molt, vull que s'interessin per les coses i que entenguin que les coses no cauen del cel. L'estat del benestar no es va construir d'un dia per l'altre i mantenir-lo no serà fàcil, els alumnes que ara tenen deu anyets també se l'hauran de guanyar en un futur.

Quan era petit la mare em deia que m'acabés el que tenia al plat perquè hi havia nens que al plat no hi tenien res. Ara, quan un alumne em diu que no li agrada l'escola li dic que hauria d'estar content de poder-hi anar perquè hi ha nens que no hi poden anar perquè han d'anar a la fàbrica, potser a la Xina.