L'apunt docent

Jordi Roca i Font

L'hora de mullar-se

La darrera sentència del TSJ de CataluÑa que obliga a fer el 25% de les classes en castellà si els pares d'un sol alumne ho demanen ens fa posicionar. Els docents hem de ser coherents i no acceptar imposicions jurídiques o polítiques que estan allunyades de la lògica i que trenquen un model d'èxit que es diu immersió lingüística. No podem acatar lleis que sabem del cert que provocaran que milers d'alumnes catalans acabin escolaritzats sense saber-se expressar en català.

Zoom

He manifestat moltes vegades que si es demostrés que els alumnes catalans tenen un dèficit en castellà caldria prendre mesures. Però no és el cas, els alumnes d'aquest país no tenen dèficit de castellà ja que en aquesta llengua estan per sobre de diverses Comunidades Autónomas monolingües com l'Extremadura de l'amic Monago. També he manifestat que en una hipotètica República Catalana el castellà hauria de tenir veu. Amb això vull dir que no tinc res contra el castellà, el castellà no és l'enemic, l'enemic és qui legisla contra la nostra llengua a qualsevol dels territoris on es parla.

I ens haurem de mullar els docents i s'hauran de mullar els de dalt i veurem fins a on estarem o fins a on estaran disposats a arribar. També s'hauran de mullar les AMPA, els Consells Escolars i tota la comunitat educativa perquè l'enemic aprofitarà qualsevol escletxa per obrir forat i si no ho evitem tornaran a entrar per Almansa, Xàtiva, Tortosa, Lleida o Girona fins a Barcelona i Cardona.

La veritat és que no s'imaginen què estem disposats a fer per la nostra llengua.