L'apunt docent

Jordi Roca i Font

Catalunya real vs Catalunya normal

Sortida de fi de curs a una població costera central amb predomini lingüístic castellanoparlant.

En una activitat llogada amb monitors ens adonem que n'hi ha que se'ns dirigeixen únicament en castellà. Són nois joves, del país i que quan van aconseguir la feina al seu Currículum hi posava que tenen un domini total del català i del castellà. A mitja activitat un altre monitor ens demana d'on som i després de contestar que d'un poblet osonenc mostra automàticament un nerviosisme clar i ens diu que parlarà en català i que el disculpem -d'entrada- per si s'equivoca en algunes paraules, que és possible que se li escapi algun castellanisme. Em pregunto què hauria passat si haguéssim contestat que som de Sant Adrià del Besós o de Santa Coloma de Gramanet i m'imagino que hauria fet les explicacions íntegrament en castellà, amb tota normalitat. I els nanos li pregunten d'on és i contesta que "d'aquí, però els meus pares parlen castellà". I els nanos em miren i no entenen res, ells viuen a la Catalunya normal, un lloc on tothom parla com a mínim les dues llengües oficials sense importar el seu origen o la seva llengua materna. I qui dia passa, any empeny. Una Catalunya real que suposo que deu ser això i una altra de normal pels que dominem les dues llengües amb total normalitat.

aparcar de cara Zoom

aparcar de cara

I mentrestant algú fa els ulls grossos signant títols d'ESO a alumnes que no tenen competència lingüística en català perquè total, viuen a la Catalunya real i aquí això no cal.