Criatures 27/10/2012

Unes reflexions

3 min

Unes reflexions “El concepte d’autoritat deriva de la noció de fundar, fer créixer, crear” Otto Dhurr El passat dijous vaig estar donant la conferència “De l’autoritarisme al deixar fer” a l’Escola de Sant Ignasi de Sarrià amb molt bona assistència de pares, bona participació i, no cal dir, bona organització per part de la comissió de l’AMPA del col.legi. Fou un plaer poder mantenir desprès un col.loqui interessanten el que -com sempre- vaig aprendre molt. En primer lloc vull agrair a qui em va convidar i presentar al Centre educatiu un detall bonic: em va a recollir a casa. En aquesta vida contínuament rebem afecte per part de persones –en aquest cas el d'una una dona jove, mare de família i ocupada amb la seva feina, com moltes d’avui en dia- que gestionen el seu temps pensant en fer la vida amable als altres. Doncs bé,des del meu bloc una abraçada a M. que va saber donar-me molt recolzament i va col.laboraren que jo tingués una actitud animada i quel’acte tingués un to simpàtic, tot i que el tema de l'abandonisme fos prou peliagut. Com sempre quan els pares responen a les activitats formatives de l'Escola demostren que estimen als seus fills i que viuen la complicitat familía i escola, tan necessària per educar amb èxit.

Us deixo unes pinzellades del que varem parlar sobre el tema dels límits, de les pautes i d’ordre a casa. Un ordre flexible perquè la nostra casa no és un museu, més aviat és com un obrador en el que es respira la vida. Certament que en generacions anteriors s’havia dut a terme una autoritat rígida. Era una autoritat repressiva, opressora i violenta mancada de flexibilitat i exagerada per la rigidesa i l’afany de domini que minvava o anul.lava l’autonomia o les iniciatives dels fills. El mal resultat consistia en tenir, generalment, fills retrets i traumatitzats, rebels i infeliços o desconfiats i orgullosos, segons la reacció pròpia del seu temperament. Tota una vertadera cultura del dolor què volem evitar als nostres fills. Desitgem què aprenguin la cultura de l’esforç per a tenir energies per ser persones fermes per fer front a la vida. Tampoc és estrany que en el segle XXI, seguim amb el mateix dilema que en el segle anterior. Molts coneixem el llibre El teu fill del Dr. Spock. Ell es va fer famós aconsellant no frustrar als fills. Avui, tot remenant pels dossiers que guardo, he trobat un retall de diari de la dècada dels 60, en el què està escrita la resposta del Dr. Spock a totes les acusacions que se li van fer per encetar l’educació permissiva i promoure-la amb el seu best seller: “Ha estat un malentès. Vostès no han interpretat bé les meves paraules. Mai he pretès fer del seu fill un ídol davant del què us haguéssiu d’agenollar. No he dit que se li hagi de donar sempre la raó i no castigar-lo mai. No he dit que hàgiu de rebre ordres d’ell. M’he limitat a aconsellar que convé oblidar tanta autoritat i tants càstigs indiscriminats procurant respectar la seva personalitat”. Penso que en èpoques anteriors es tenia molt poca cura de les necessitats afectives i dels sentiments dels fills. Només cal recordar lectures d’autores com les de les germanes Brontë, que esdevenien en veritables tragèdies. Els infants es tornaven -a base de cops de fusta- en persones desgraciades i ho palpem també, en veure alguna pel·lícula de l’època victoriana. És normal que en el segle XX, encara quedessin certes reminiscències repressores del segle XIX i el Dr. Spok, pensant-se que feia un bé hagués donat consells errats. Però ara hem tocat fons..! Haurem de reivindicar la paraula autoritat i donar-li la reputació que mereix; s’haurà de recuperar amb la capacitat per part nostra de saber comunicar el camí per l’esforç. Podríem destacar aquestes actituds dels pares: La reflexió i la serenitat

La flexibilitat

L’ànim i la constància

El respecte

La coherència i el sentit comú

Sentit de l’humor, l’optimisme i la paciència

L’exercici de l’autoritat no hauria de ser ni autoritària, ni sobre protectora, ni permissiva sinó clarament comprensivavers les necessitats i singularitat del nostre fill.

Una autoritat que sigui conseqüent amb els propis objectius educatius, coherent amb el sentit que tinguem de la vida. Amb seny decidirem els valors que volem transmetre als nostres fills i, per descomptat, amb la confiança de què avui tenim molts més recursos d’educació que abans. Bona setmana, amics i gràcies per seguir-me!

(Esteu convidats a la sessió d'Igualada del dia 8 de novembre a la Biblioteca Central a les 7h. del vespre. És per una bona causa de la Sageta Solidària).

stats