La convivència, un trencaclosques

Victòria Cardona

Conec els sentiments de l'altre?

Conec els sentiments de l'altre? Zoom

Conec els sentiments de l'altre?

Victòria i Tomi Zoom

Victòria i Tomi / Victòria amb Tomi que acaba d'arribar al món

L’empatia és una resposta afectiva més apropiada per la situació dels altres que per la pròpia.

Martín Hoffman

Quan va néixer el meu quart nét vaig tenir la sort d’estar a casa dels meus fills quan va arribar el nadó a casa desprès de les seves hores a la clínica amb la mare que l’havia portat al món. La Victòria, la meva néta gran es va asseure al sofà i la mare – la meva jove – li va posar el petit als braços captar aquest moment em va semblar un privilegi que comparteixo amb vosaltres. Si bé l’empatia és l’esforç que realitzem per reconèixer i comprendre els sentiments i actituds dels altres vaig comprendre que des d’aquell moment la germana gran i el seu germà menut es comprendrien plenament sense esforç, no necessitarien paraules. Aquest sí que és una avantatge de tenir família nombrosa!

És de sentit comú que entre l’escola bressol, cosins o amics del parc trobem també altres possibilitats per compartir emocions, tot i que com que sòc àvia he trobat aquest record i he desitjat compartir-lo amb vosaltres.

Està comprovat científicament que conviure amb altres infants ajuda a reconèixer les necessitats alienes amb més facilitat, segons el programa Arrels d’empatia, fundat per Mary Gordon, el qual s’imparteix a escoles de Canadà. Aquest programa consisteix en fer visitar a alumnes de 4 a 14 anys a bebès, que no s’expressen amb paraules. Es fa una vegada al mes durant tot el curs escolar, per tal d’aprendre a tenir un vocabulari per discutir els propis sentiments i entendre els dels altres. La sessió d’aprenentatge de sentiments es fa acompanyada de la mare de el seu fill i d’una psicòloga qui mesura la comprensió dels escolars. Segons els resultats obtinguts d’aquesta experiència, els alumnes han millorat amb les seves relacions amb els altres, mostrant-se més comprensius i menys agressius. Us deixo aquest l’enllaç: www.rootsofempathy.org

Saber percebre les emocions dels altres és una gran ajuda per ajudar a regular les pròpies i també és la manera de viure l’habilitat social de l’empatia. Quasi sempre, quan tenim problemes de convivència, és per aquesta falta d’empatia que no és la simpatia que neix més espontàniament per això s’ha de treballar una mica més. Ja hem llegit a la frase de l'inici que tenir empatía no és el que "sentim" nosaltres. És comprendre el que "senten" els altres.

Recordo una amiga meva que m’explicava que a mig parlar d’un conflicte que tenia amb la seva mare li havia dit - segur que amb molt bona voluntat- : “no et preocupis amb el temps això s’arregla”. El cas és que aquella jove no s’havia sentit gens compresa ni escoltada completament, necessitava de l’empatia del coneixement de la mare de la totalitat del seu problema per buscar solucions i resoldre-les amb calma. És el mateix que ens podría pasar si anéssim amb la frase de "no et preocupis..." a un amic malalt a punt d'entrar al quiròfan per una operación de risc... Donant-li la mà -sense paraules- el comprendrem molt millor.

Tots desitgem trobar persones amb empatia i que ens comprenguin. Cal fomentar-la. És aturar-se a pensar: com està aquest fill, aquest familiar, aquest amic? I observar, callar, escoltar i saber dir les paraules oportunes quan toqui.

M’agrada també deixar-vos aquesta anècdota:

Durant el meu últim curs a l’escola el nostre professor ens va posar un examen. Vaig llegir ràpidament totes les preguntes fins arribar a l’última, que deia: quin és el nom de la dona que neteja l’escola? Segurament, era una broma. Jo havia vist moltes vegades la dona que netejava l’escola. Era alta, cabell fosc, como de cinquanta anys, però...com podia saber el seu nom? Vaig entregar el meu examen, deixant l’última pregunta en blanc. Abans d’acabar la classe, algú va preguntar al professor si l’última pregunta comptaria per a la nota de l’examen. Per suposat, va contestar el professor. En les seves vides vostès coneixeran moltes persones. Totes són importants. Totes mereixen la seva atenció i cura, encara que només les hi somriguin i diguin: hola! Jo mai vaig oblidar aquella lliçó. També vaig aprendre que el seu nom era Dorothy..."