La convivència, un trencaclosques

Victòria Cardona

Assertivitat, coherència i respecte

Una peça de la convivència

Assertivitat, coherència i respecte Zoom

Assertivitat, coherència i respecte / Victòria Cardona

Peça: assertivitat Zoom

Peça: assertivitat / Victòria Cardona

Assertivitat, coherència i respecte

No estic d’acord amb el que vostè em diu però lluitaré fins la mort perquè tingui el dret de dir-ho.

Voltaire

Comencem per definir el que és l’assertivitat:

És una de les habilitats socials que desenvolupa la capacitat d’afirmar els propis pensaments o idees amb respecte.

Avui més que mai em sembla ben necessària intentar la millora personal en aquesta habilitat. Una habilitat que podem fer créixer si som coherents amb la nostra manera de pensar i de fer i també – encara que ens costi – saber callar i escoltar per parlar quan convingui amb mes serenitat.

Per què ens posem tan nerviosos a l’hora de defensar els principis que tenim sense comprendre que els altres tenen els seus?

- Quantes faltes de respecte ens estalviarem si penséssim una mica en el dret que té cada persona d’exposar el que creu i escoltar-la sense enutjar-se...

L’assertivitat és una peça del trencaclosques per la convivència fonamental perquè indica la confiança en un mateix – autoestima - i tanmateix respecte vers les idees dels altres.

Sorgeix de la nostra coherència per actuar de la mateixa forma que pensem. Això vol dir tenir uns criteris, uns principis que els fills i els amics volen trobar sense que mai notin ni el més lleu registre d’imposició personal ni d’antipatia.

La persona coherent no es vanagloria del que pensa ni es creu sempre que tothom hagi de ser com ell perquè estima la diversitat.

Quan vivim l’assertivitat sabem - sense menystenir a ningú i amb paraules segures i amables – fugir de persones manipuladores o controladores que només volen dominar i això ja és una bona avantatge per anar tranquil per la vida.

Fugir amb respecte manipuladors no és fer mal a ningú, més aviat atrau i anima a la millora personal d’aquells que volen dominar.

Penso que tots tenim possibilitat i capacitat de millorar personalment. I si veus que algú creua d’acera per no trobar-te potser farem autocrítica que sempre ens anirà bé.

Sense la qualitat de l’assertivitat no es podria ni conviure bé amb la família com per exemple dialogar i pactar amb els adolescents, ni viure bé en societat que és tan diversa per circumstàncies ben diferents que no cal detallar.

I res més per aquest més de maig. Cadascú hi pensem i apliquem la habilitat esmentada a la nostra vida. La practiquem en moments de cridòries, en moments de converses de família, en moments de debats i sempre que en tenim oportunitat. Convivim millor amb coherència amb els nostres criteris i sempre amb el respecte amb els drets dels altres com ens recorda Voltaire.