Ja les tenim aquí! Del cardó a la cardina, 2.0

Alguns dies era la mainada qui se n’encarregava, però els pares hem hagut de portar el pes de l’operació, ben poc feixuga, però constant. No ha calgut gaire esforç, sino més aviat perseverància, perquè els resultats han trigat un parell de setmanes a arribar.

Un cop clavats els cardons al pati, calia escampar-hi per sobre les petites llavors de negrilló o negret (Guizotia abyssinica), de forma que quedessin enganxades a les inflorescències espinoses. Aquesta grana és un pràctic substitut de les llavors de card i igualment irresistible per a les nostres preuades cardines. En podreu trobar a botigues especialitzades en aliment per a animals, entre les que destaca, per aquest i moltíssims altres productes pels amants de la natura, la clàssica Oryx del carrer Balmes barceloní.

La veritat és que fins que les acolorides cardines no fan acte de presència, et sents una mica estúpid, regant de negret els cardons secs del teu jardí –i més quan tens un veí escèptic i sorneguer, que comenta la jugada des de l’altra cantó de la tanca, allà on diuen que l’herba és sempre més verda...

Però el dia arriba, i una cadernera s’atura sobre un dels teus cardons, i es fa uns farts de menjar negrilló. I després dues, i tres, i fins a una vintena! Fan net en un no-res, i aleshores arriba l’estrés, perquè tot just aconsegueixes cobrir els cardons de grana al ritme que elles els puleixen, desvergonyides. És el moment de construir amb els nens una bona menjadora amb més autonomia, que ens permeti retenir les caderneres més temps i anar-les acostant fins davant mateix de la finestra de casa, per a gaudi de tota la família. Això últim, però, ho deixem per un proper post, si us sembla...