Històries Menudes

Històries Menudes
Mireia Marés Vergés

L'ovella negra

L'ovella negra Zoom

L'ovella negra / il·lustració Gargot

L'ovella negra

Dinar de dilluns i només som dos a taula; jo i el menut defensor fervent del Karma -la Karma, com la coneixem a casa- i convençudíssim de que la vida és acció reacció.

-tu saps què és l'ovella negra, mama?- em diu sense aixecar el cap del plat.

-què vols dir?- li pregunto buscant una pista abans d'entrar en qualsevol fregat d'aquells que llavors no sé com sortir-ne.

-no sé- diu pensatiu- imagino que no és ben bé una ovella perquè avui a fora l'escola, unes mares deien que cada casa en té una. En tenim nosaltres?

No sé ben bé si puc riure, és molt seriós ell i quan pregunta, sempre espera una resposta a l'alçada de la seva inquietud.

-diuen ovella negra a algú, de la família o no, que sobresurt d'alguna manera.

Sembla que en té prou. No em mira però tampoc menja. El silenci comença a pesar i intento buscar dintre meu alguna manera simple de concretar-li el terme.

-així- deixar anar de sobte-  la nostra ovella negra és la meva germana gran, no? Sempre sobresurt d'alguna manera -busca límits- com dius tu.

-no diria jo que aquesta és ben bé la definició. Quan diuen ovella negra...

-ja sé, és ell, el meu germà. Sobresurt. Sempre sobresurt perquè és més alt i tossut que cap de nosaltres.

-no. No és això. Tots som diferents però això no ens defineix com a ovelles negres.

-doncs és ella. La més petita. També sobresurt, és diferent i em posa "negre" moltes vegades. Calla!  així, potser sóc jo!

-em deixes explicar-te més bé què seria una ovella negra?

-ooohhh mama. Ho acabo de veure, la de casa ets tu. No sobresurts perquè ets baixeta però sempre estàs a tot arreu, ho saps tot i controles tot, horaris, extres, esmorzars, dinars sopars, roba....

- no, això tampoc seria- li somric complaguda.

-el papa? El papa podria ser-ho. És diferent els altres papes, canta, toca la guitarra, fa teatre i extraescolars amb mi. Vaja. Tota una ovella negra.

- que noooo. Una ovella negra, seria algú que trenca motlles, que va en una direcció molt diferent a la resta. Que no encaixa en el que per la majoria és la normalitat.

-vaja doncs, arribats a aquesta conclusió, en aquesta casa ho som tots.

Surt de la cuina i agafa la pala de ping-pong, i li etziba  cops a la pilota contra la paret i entre palada i palada el sento murmurar  - ja és ben curiós que amb tanta gent al món coincidissin sis ovelles negres en una mateixa família.  Som com un ramat i això, també ho deu haver fet la Karma!.