Bufa
Faig molts viatges en cotxe. Petits i mitjans trajectes, que a la més menuda, la cansen en desmesura.
Des de ben petita li vaig anar introduint jocs, petites distraccions, per fer més portable l'estona, a totes dues.
-bufa- li deia cada vegada que el semàfor estava a punt de posar-se verd, i ella bufava com si no hi hagués demà, recordo veure-la pel retrovisor, prement els punys, tancant els ulls, i omplint-se les galtes d'aire per treure'l amb totes les seves forces. I el semàfor es posava verd, com per art de màgia. Reconec que l'encanteri ens tenia el cor robat a totes dues, òbviament per raons ben diferents, a ella la fascinava el poder que guardava dins seu, a mi, aquella enorme innocència.
Avui fent un dels trajectes rutinaris que ens fa passar per cinc semàfors seguits, he recordat el joc, he mirat pel retrovisor, se la veu més gran i fa temps que no bufa, no hi pensem, ara matem les estones amb infinitat de converses, però anava callada i li he dit -bufa- ha somrigut. La meva mare anava al meu costat amb aquests noranta anys tan ben posats, menuda, àgil i amb la memòria a la butxaca. Ha mirat el semàfor i per sorpresa meva i de la menuda, s'ha posat a bufar.
-verd- ha exclamat emocionadíssima.
La menuda i jo hem creuat les mirades mentre ella seguia bufant a cada semàfor.
El silenci s'ha apoderat de l'espai. Jo sentia un nus a la gola impressionant i no gosava ni mirar-la quan he sentit la veueta des del darrere que em deia:
- la iaia també té el poder, m'encanta.
Han seguit bufant, les dues, mentre els semàfors ens obrien pas aliens a la nostra història i jo m'eixugava una llàgrima fugaç que em creuava del cor a la galta conscient que no hi ha retorn, només camí d'anada.
-la decència (demència) et fa més guai.
Ha rematat la jugada.
Quins ulls els de la innocència!
