4 propostes per a que els nostres fills i filles siguin més feliços

Actualment sabem que la felicitat ve condicionada per factors genètics, ambientals i les nostres actituds. Per tant, les accions i activitats intencionals que portem a terme, impactaran en gran mesura en com de feliços ens sentim. D’altra banda, gràcies als treballs d’autors com Seligman o Fordyce, sabem també que la felicitat és “educable”, el que vol dir que a través de diferents tipus d’intervencions i/ accions es pot millorar.

I què és el que podem fer des de casa? Fordyce, entre els anys 70 i 90 va publicar diversos treballs en els que senyalava aquells elements que considerava imprescindibles per millorar la felicitat de les persones.Avui, us en presentem alguns d’ells, que hem adaptat, per a que pugueu posar-los en pràctica amb els vostres fills i filles. 1- La importància de l’activitat i ocupació del temps:

És important promoure activitats que els hi agradin, que impliquin un exercici físic, que es realitzin en companyia (millor que en soledat), i que siguin activitats que tinguin sentit (amb objectius clars). És interessant, també, proposar activitats que permetin a l’infant a posar en pràctica allò que “se li dóna bé” (les seves fortaleses personals). Per a que pugui fer quelcom que li agrada a l’hora que desenvolupar les seves competències. Per tant, fomentar l’activitat en els nostres fills i filles és imprescindible, però s’ha de fer amb seny. Si bé, no és convenient que un infant no sigui actiu, tampoc és convenient que tingui tot el seu temps ocupat amb diverses activitats. Els petits i els grans hem de mantenir-nos ocupats, però també hem de disposar d’alguns espais que ens permetin no fer res. Sí, heu llegit bé, saber perdre una mica el temps és positiu. 2- Ajustar expectatives:

És necessari fomentar activitats que suposin un repte pels nostres fills, però a l’hora que s’ajustin a les seves possibilitats. I què vol dir això? Doncs que quan els hi demanem que portin a terme alguna acció, és recomanable que aquesta presenti certa dificultat (per a que pugui ser considerada un repte), però sobretot hem detenir clar que la podrà aconseguir. 3- El paper dels pares i mares en el desenvolupament del del pensament optimista i positiu en els infants:

És necessari remarcar que ser una persona optimista i positiva, no vol dir estar sempre content i veure només la part bona de les coses, ja que hi ha esdeveniments, que els mirem per on els mirem, no tenen cap aspecte positiu. No obstant, és possible fomentar en els nostres fills i filles actituds i pensaments positius amb l’objectiu de que adquireixin l’hàbit de no estancar-se en la interpretació negativa de la realitat i que sàpiguen mirar des de diferents punts de vista. L’actitud amb la que nosaltres afrontem els esdeveniments, marcarà en gran mesura als nostres fills, pel que és convenient prendre consciència del que els adults fem. Per exemple: Estic sempre estressat? Quan no trobo aparcament m’enfado i em quedo irritat una bona estona? Quan demano que es faci quelcom i no es fa m’altero i crido? Sóc alegre a casa? Normalment, proposo activitats divertides per fer en família? Procuro que a casa nostra sempre hi hagi un ambient agradable i càlid? Els nostres pensaments es transformen en sentiments i aquests sentiments guien la nostra actitud i la manera en que finalment ens comportem. Recordeu que per als infants que tenim al voltant som el seu model, es fixen en el que fem els adults de referència per modelar el seu comportament, per tant, és important ser conscients de com és la nostra manera de reaccionar als esdeveniments adversos, com els resolem i també quin és el nostre estat d’ànim habitual. Del que es tracta és de ser un model que afavoreixi el benestar. 4- Donar importància a la felicitat. És important valorar la felicitat, els moments de benestar i prendre consciència quan els sentim. Cal que els pares i les mares eduquem als nostres fills i filles per a que cerquin la felicitat i el benestar i no es conformin en sentir de manera prolongada en el temps emocions que no siguin plaents. Això pot semblar una mica estrany, però verdaderament hi ha gent que no valora el seu benestar i s’estanquen en situacions poc plaents. Una cosa que es pot fer des de casa és descriure el que sentim en aquelles situacions familiars o personals en les que el benestar està present. Donant-li un valor especial. Per exemple, si hem tingut un dinar familiar i hem rigut tot, aquell dia a la nit, abans d’anar a dormir li podem dir al nostre fill o filla: Avui ha estat un dinar d’allò més entretingut i feliç, hem rigut molt jugant a les pel·lícules. M’encanten aquests moments.

Amb l'ajuda dels pares i mares, els infants poden aprendre a ser més feliços, per tant, hem de promoure un entor que ho faciliti. Fins aviat!! Arantxa Ribot Horas Docent, investigadora i especialista en intel·ligència emocional.